H

a mort Josep Pons Alsina, un berguedà de carrer major, una memòria viva dels darrers anys de Berga. Va fundar en els difícils anys de la dictadura franquista la revista El Tabal, que li va provocar un fort enrenou quan en el seu número 2, del juny del 1947, sota el títol de "!Protestamos enérgicamente!", deia sobre una carnavalada de mal gust feta per militars: "Ayer a medio día. Fue sorprendida la buena fe de todos los bergadanes que esperábamos ansiosos y alegres la salida de los gigantes. La pésima broma de aquellos señores con cara de cemento, que tuvieron la 'humorada' de salir a escandalizar al pueblo, atentando contra la moral y el buen gusto, no nos hizo ninguna gracia. Un espectáculo denigrante y bestial como la cabalgata de ayer, no se había visto nunca en nuestra ciudad... sabemos que detrás de estos payasos había algún 'director' ruin que ha demostrado tener menos inteligencia y menos moralidad que aquellos mulos a los que puso zapatos. Pedimos que se tomen medidas enérgicas contra estos actos de sabotaje a La Patum cuyo secular honor y patente de religiosidad no habían sido jamás ultrajados ¡Queremos... que se castigue a los culpables¡ La revista va deixar de sortir i va haver de menester l'ajut de l'Església, bàsicament del seu amic mossèn Armengou, per sortir-ne ben parat de tot aquest embolic dels militars. En El Tabal número 2 explica, de Francesc Safont, que era "el hombre que fabrica los cohetes de la Patum desde que heredó este importante trabajo de su padre. Fabricaba exactamente 600 cohetes cada año. Actualmente nos dice que se encuentran muchas dificultades para encontrar materias primas de calidad, especialmente pólvora que debe reunir especiales condiciones. Este hombre es un 'patumaire' cien por cien. Pone en su trabajo el mayor celo y entusiasmo y a él se debe en buena parte el éxito de la Patum".

Josep Pons Alsina tenia la Patum, Queralt i Berga a la sang, ho va transmetre a tota la seva família. Les filles i néts toquen la Patum cada Corpus. També va col·laborar a la revista dirigida per mossèn Armengou Queralt i al Butlletí del Casal de la gent gran de Berga, on l'any 1995 va fer unes interessants reflexions sobre les seves Patums viscudes.

Era també un home de teatre, va dirigir obres i en va escriure d'altres. L'any 1959 va publicar a Barcelona la peça teatral El Clixé d'una vida, que s'havia estrenat, el 4 de maig del 1958, amb un notable èxit al Teatre del Patronat amb els actors Maria Carme Peixt, Teresa Plans, Ramon Aspachs, Daniel Tristany, Antoni Vilà i Josep Vilalta. D'altres peces teatrals seves són Assaig general, La llegenda del castell, Un paradís sense Eva, Bruixeria moderna i Pim, pam, tots morts.