S'
entén perfectament que el govern espanyol hagi indultat els cinc mossos d'esquadra que van ser condemnats pel Suprem per detenir sense fonament, colpejar i torturar un ciutadà romanès. S'acosten dies de protesta, i seran necessàries totes les porres de tots els cossos policials per afrontar-les. Més encara la de cinc agents de provada diligència en la matèria. Ahir mateix a València es va veure com la Policia Nacional va sufocar el que amenaçava de ser una revolució a escala mundial protagonitzada per estudiants d'institut. Van usar tota la seva força, sabent que després serà justament reparat qualsevol excés que pugui haver-hi. Qualsevol excés judicial, s'entén, doncs, hi ha jutges que encara no han entès a quin bàndol estan i són capaços de condemnar per brutalitat un pobre servidor de la llei.
El lector de novel·les de James Ellroy sap que la brutalitat policial es condemna de portes enfora i es premia de portes endins. Als Estats Units, com que la policia és racista, les víctimes són sempre negres, però aquí estem per la igualtat de drets i tant reben els negres com els romanesos, els gitanos, els estudiants, els jubilats i els periodistes. Després surt un conseller que defensa l'actuació policial, arriba un indult, i cap a casa a engreixar la porra.
La gent d'ordre opina que els estudiants el que han de fer és estudiar i no manifestar-se. I els paletes han de posar rajols, i els mestres, ensenyar i els metges, curar, amb la qual cosa els únics que es podrien manifestar són els aturats. Però com que aquests han de buscar feina, tampoc no poden fer-ho (la mateixa gent d'ordre és la que quan es convoqui una vaga general -que es convocarà- exclamarà que no és el moment perquè l'economia està en situació delicada: el moment d'una vaga, per la gent d'ordre, és quan l'economia va com una moto i tothom té feina). Mentrestant, els estudiants estan donant una lliçó als seus pares i als seus avis, adults en letargia i pusil·lànimes.
