U
n judici amb jurat popular no és el millor escenari per als tecnicismes. Per molt que la normativa els faci respondre un extens i detallat qüestionari, del qual sortiran els fets provats de la sentència, per als ciutadans comuns del jurat tot es redueix a respondre la pregunta: "hem d'enviar aquesta persona a la presó?". La resta, les respostes del qüestionari, se supedita a la qüestió principal. I aquesta es decideix segons la credibilitat dels diferents relats que es presenten a la vista oral.
En el judici contra Lluís Corominas per la mort de Sinani Gazmend, va triomfar el relat que explicava el defensor, un lletrat de gran experiència tant en la defensa com en el paper de jutjador. Carlos Bueren va tenir la traça de presentar el seu defensat sota el prisma més favorable. El Corominas que es va dibuixar en les sessions del judici era un home normal, com qualsevol de nosaltres, una bella persona amiga d'altres belles persones, un gendre amb un fort sentiment de vinculació familiar i un gran sentit dels deures que els lligams familiars comportaven. Un home al qual unes circumstàncies que ell ni desitjava, ni podia controlar, van posar en una situació que cap de nosaltres no sabria governar amb serenitat. Un home que patia pel que pogués passar a la seva família, que considerava víctima d'una amenaça de la qual no coneixia l'abast ni la intensitat. I que, empès per aquest noble sentiment, va cometre un error irreparable del qual es penedirà durant tota la vida. Aquest és el retrat que Bueren es va esforçar a dibuixar, amb l'ajuda del mateix Corominas, que durant la vista oral va adoptar una actitud que no era ni fatxenda ni patibulària, sinó de serenitat aclaparada. Com que no hi havia dubte del fet que ell va disparar el tret mortal, i n'hi havia molts sobre la resta de circumstàncies, el jurat va ser conduït a respondre aquesta qüestió: "els sembla que aquest home és un Rambo a qui agrada matar gent?". I el jurat va decidir que no.
Però els magistrats que formen el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no van assistir a les sessions de la vista oral. No van rebre la informació implícita que la defensa va anar enviant al jurat. Els magistrats s'han limitat a mirar documents i proves, a examinar la coherència del veredicte, i han dit: "això no quadra". La seva decisió, però, és que el judici es torni a celebrar. Un altre jurat haurà de tornar a respondre un altre llarg qüestionari, i és probable que torni a fer-ho, sabent-ho o no, a partir d'una conclusió general sobre la credibilitat dels relats.
