A
vui fa un any, al vespre, una colla de pobles i ciutats de les nostres comarques, com ara Manresa, Avinyó, Sant Vicenç, Castellbell i Moià, sabien que se n'anaven a dormir amb un alcalde nou. D'altres ajuntaments van sortir de les eleccions amb resultats incerts que deixaven la constitució del govern pendent de pactes. En tot cas, els uns i els altres fa onze mesos que són al govern i han tingut prou temps per tastar les dolçors i les amargors del poder municipal en un moment en què les dolçors són poques i les amargors tenyeixen totes i cadascuna de les cares de l'acció política. No és el millor moment per ser alcalde. Molts dels nous batlles han hagut de debutar amb plans d'ajust radicals que han hagut de concebre i aprovar quan encara no havien tingut temps ni d'escalfar la cadira. Molts d'ells s'han trobat hisendes encara més catastròfiques que les que temien, tot i que temien el pitjor. Altres han tingut la sort d'anar a parar a ajuntaments que, dins de la penúria, tenen una situació més sanejada. Tots, però, sigui quina sigui l'economia del seu municipi, s'enfronten a un moment de vaques magres, alta demanda de serveis socials i angoixa general. Certament, ningú no els va obligar a posar-s'hi, i tots sabien on anaven, però la feina que estan fent mereix que els ciutadans els fem saber la nostra gratitud. La seva és una feina imprescindible tant per al benestar general com per al funcionament de la democràcia -dues coses que van juntes-, i a hores d'ara no rebran a canvi gaires compensacions. Els sous dels nostres responsables municipals són baixos, molt baixos per la responsabilitat que assumeixen, i tampoc no hi ha gaires compensacions immaterials, tenint en compte que els ciutadans tendeixen a veure els polítics com una espècie sospitosa de totes les facècies possibles. Lluiten contra la crisi, contra la incomprensió, contra la burocràcia i contra els adversaris. I necessitem que ho continuïn fent per tots nosaltres i pel país. Sigui quina sigui la gratificació íntima i personal que hi trobin, els hem de donar les gràcies.
