D
eia la mare de Kilian Jornet en un reportatge emès recentment que una de les coses que la preocupava és que hi hagi qui agafi el seu fill com a exemple a seguir. No en té pas un mal concepte, ans al contrari. Núria Jornet ho afirmava des de la consciència que el seu fill és una persona especial. L'atleta de la Cerdanya, supercampió del món de curses de muntanya, s'ha convertit en una referència per a molts, però tothom ha de tenir clar que ell i uns quants més mengen a part. Són forces de la naturalesa, casos excepcionals que no es poden prendre com a mesura perquè el seu nivell és a anys llum del comú dels mortals. Els darrers anys han proliferat les curses que multipliquen participants i distàncies, i en què professionals i populars comparteixen línia de sortida i recorregut. Els reptes són cada cop més grans (triatlons, ultres de muntanya que voregen o superen àmpliament els 100 quilòmetres amb l'afegit de grans desnivells) i el nombre de persones disposades a afrontar-los no para de créixer. D'aquest augment se n'ha de fer una primera lectura molt positiva. Són esdeveniments que es desenvolupen en un ambient de sana competitivitat i que combaten el sedentarisme, i cada vegada són més els atletes populars amb un molt bon nivell de preparació. La gran majoria ho afronten no pas amb aspiracions de podi, sinó tenint molt clar que la seva és una lluita personal de progressió, en distàncies i en temps. Ara bé, aquest creixement exponencial de reptes i participants obliga a una reflexió i a situar molt bé on som en aquest camí. La matinada de diumenge una corredora perdia la vida a la cursa d'ultrafons Cavalls del Vent, en què una dura situació meteorològica de vent, pluja i fred es va sumar a un recorregut ja per si prou exigent. Aquestes proves d'ultradistància esdevenen per a molts -conscientment o inconscient- una recerca dels propis límits. Per aquest motiu cal filar molt prim. En darrera instància és responsabilitat de cada atleta saber amb quines mesures ha d'emprendre la competició i quan s'ha d'aturar. Però els organitzadors es veuran abocats a extremar les mesures de seguretat, tenint molt clar que darrere un Kilian en queden molts per arribar.
