G

airebé 870 milions de persones a tot el món passen gana o mengen insuficientment de manera habitual, segons explica l'informe anual sobre l'estat de la inseguretat alimentària al món publicat dimarts passat per FAO, l'organisme de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura. Es tracta d'un de cada vuit habitants del planeta, el 12,5% de la població mundial. Els famolencs han disminuït a l'Àsia, però han augmentat a l'Àfrica i també als països rics, on han passat de 13 milions l'any 2005 a 16 milions el 2010. Segons l'estudi de la FAO, s'ha produït una reducció del nombre de famolencs crònics. Fa 20 anys estava en aquesta situació el 18,6% de la població, taxa que s'ha reduït al 12,5%. L'excepció més assenyalada és l'Àfrica, on la xifra de persones famèliques ha augmentat de 64 milions. El nombre dels que passen gana va baixar de manera sostinguda fins al 2007, va explicar la FAO, però des d'aleshores la baixada s'ha alentit i s'ha estabilitzat com a conseqüència de la crisi i l'augment dels preus de l'alimentació.

Aquesta situació continua sent dramàtica a escala planetària, malgrat la lleugera millora de les dues darreres dècades. Les seves causes són diverses però a mesura que la producció alimentària ha anat entrant dins dels circuits de l'economia capitalista globalitzada, cada vegada te més importància l'especulació econòmica que es fa sobre la base dels aliments. Avui en dia tres grans companyies (Cargill, Bunge i ADM, totes nord-americanes) controlen més del 85% del comerç mundial de cereals i cada vegada té més pes en la fixació del preus el paper dels mercats de futur, especialment el Chicago Board of Trade. Com a conseqüència d'aquest procés, els aliments són objecte d'especulació borsària, exactament igual com ho van ser els crèdits hipotecaris que ens han portat a la crisi que patim.

Un segon factor que està darrere de la crisi alimentària mundial són els esdeveniments meteorològics adversos que alteren la producció agrícola. El problema és que aquestes esdeveniments són exactament els que s'esperarien com a conseqüència del canvi climàtic. És cert que no es pot atribuir cap fet meteorològic concret al canvi climàtic general però és molta causalitat que el patró que s'està produint, amb màxims extrems habituals, sigui justament allò que s'esperaria.

Per acabar-ho d'adobar s'està produint un intensiu procés de compra de terres fèrtils per part de països emergents, Xina en particular, que encara fa més precari l'accés de les comunitats locals a les seves fonts d'alimentació tradicionals .

Segons la teoria econòmica en vigor, l'eradicació de la fam passaria per la liberalització dels mercats, garantia d'una "sana" competitivitat. L'experiència demostra que aquesta liberalització és en gran part responsable de la crisi alimentària. Més aviat el que manquen són polítiques globals que corregeixin els grans desequilibris existents en la distribució del poder dins de la cadena de producció i distribució agroalimentària. Mentre això no s'abordi, l'eradicació de la fam no passarà de ser un desig pietós.