A

mb l'excusa de la crisi, el Partit Popular espanyol accentua les desigualtats socials, complica la vida de les classes mitjanes del país, posa fre a l'estat del benestar i impulsa unes reformes superestructurals que refermen encara més el seu poder econòmic, tot enviant a la misèria nous sectors socials que travessen dificultats. No content d'imposar la dictadura dels mercats, el sector més neofranquista de l'actual govern espanyol vol imposar també les seves reformes en l'àmbit de l'educació i de la justícia. En aquest darrer cas, amb la creació d'unes taxes obligatòries que fan més difícil l'accés a la justícia per a amplis sectors populars de la societat, a qui sempre ja ha costat apropar-se al món judicial però a qui ara no queda més remei que recórrer-hi, davant la política de conflictivitat social fruit de la crisi, però també de la imposició de les tesis del PP, que a l'hora de prendre decisions importants només fa cas del que li dicta la senyora Merkel i deixa absolutament de banda les propostes pròpies que consten en el seu programa electoral. Un frau que potser en una altra societat penalitzarien jutges independents i amb capacitat de decisió per assumir-ne plenament les conseqüències. Alguns d'ells ja es rebel·len i és indubtablement un bon senyal per a la democràcia.

Ara bé, de moment, on més es demostra la ineptitud d'alguns dirigents populars és en la reforma educativa del ministre José Ignacio Wert. Aquest individu diu obertament que vol espanyolitzar Catalunya, sense demanar-nos si volem ser espanyolitzats. Suposo que deu pensar que, després de 300 anys d'intentar-ho, ja era hora que sortís un líder com ell per dur a terme aquesta sagrada missió i castellanitzar el poc que ja els queda de les colònies de la seva etapa imperial. En lloc de perdre el temps d'aquesta manera no els seria més útil preguntar-se per què el seu partit és tan residual a Catalunya? I dedicar esforços a aprendre a conviure? Dubto molt que el ministre Wert se surti amb la seva, perquè si hi ha un col·lectiu al Principat de Catalunya amb les idees clares és el de mestres i professors, amb el suport dels pares d'alumnes i per gairebé tota la societat civil al darrere. Si el ministre és tan curt de gambals per no retirar el seu projecte neofranquista, es pot trobar amb la insubmissió de tot el col·lectiu escolar i passar a la història com un dels més grans ximplets de la política.

Dins del marc d'una cultura europea, on s'és vist que un ministre d'Educació i Cultura, en lloc de sonar suport al patrimoni lingüístic i cultural de l'estat, carregui contra la llengua i la cultura catalanes i encara tingui la barra de dir que ho fa en nom de la llibertat. Realment peta rodó aquest senyor? Algú amb seny pot creure's que és digne d'ocupar el càrrec de ministre? En les circumstàncies actuals, tampoc no és estrany que el 86% d'alumnes espanyols enquestats, segons un estudi del CIS, diguin que Catalunya no ha estat mai ocupada per Espanya. Quina història s'ensenya a Espanya? Com es valora l'actuació del comte duc d'Olivares? S'explica que el borbó Felip V va voler destruir totalment Catalunya després del 1714? Com es valora el feixista Francisco Franco, que també ens volia eliminar com a poble i fins i tot preferia una Espanya roja que rota? Ja n'hi ha prou d'aquest color! Com abans ens puguem independitzar d'aquests impresentables, abans podrem viure en pau. Que el senyor Wert i el senyor Aznar s'expliquin historietes dins les FAES, es donin classes mútues de Formación del Espíritu Nacional, que passegin la seva ignorància pel món, ja està bé; però hauríem de demanar als Reis Mags que els ajudin a abandonar la política activa i, sobretot, que ens deixin tranquils als catalans, ja que sense ells i gent com ells, indubtablement, viurem molt millor.