A

ixí doncs, què hem de fer? Això és el que preguntava el poble a Joan Baptista, i això també ens ho preguntem nosaltres quan veiem tot el panorama que ens envolta. El que sap greu és que la pregunta va del poble al poble, no hi ha estructura, govern o dirigents que responguin. És el poble que s'arremanga i col·labora amb Càritas, a la parròquia, amb el Banc dels Aliments, a La Marató... I evidentment això està molt bé i ho hem de seguir fent, però, senyores i senyors, esperem alguna cosa més dels nostres governants a part que ens vagin donant motius de pes per anar-nos manifestant.

Però, tornant a Joan Baptista, quina és la seva resposta? A la gent, si tens dos vestits, dóna'n un, és a dir, sigues solidari i comparteix; als publicans (homes de negocis de l'època), no exigiu més del que està establert; i, als soldats, no feu servir la violència ni intenteu treure diners de la vostra situació de poder (només d'això, al nostre país, en podríem escriure múltiples trilogies i no de ciència-ficció). És a dir, a cadascú de nosaltres, que fem allò que hem de fer.

És just aquí on rau la veritable dificultat, fer allò que hem de fer. Podem escudar-nos en la crisi, en la nostra manca de recursos econòmics, en la falta de compromís dels altres, en l'excés d'egoisme general, en una esperpèntica bel·ligerància amb banquers, constructors, polítics; en una estructura en què no podem identificar-nos... en tantes i tantes coses! Però, en canvi, no som prou exigents amb el nostre granet. Aquest potser només n'és un i petitet, però hi han de ser tots perquè puguem construir conjuntament un demà millor.

Per això Joan ens avisa al final de l'Evangeli del Qui ha de venir, ja que som al tercer diumenge d'advent i ens preparem per Nadal. Seria qüestió d'intentar sortir del repetit tòpic i, a part de posar llums, endreçar el pis pels que vindran de visita i menjar neules i torrons (els afortunats que podrem), per intentar fer una mica més allò que hem de fer, somrient, de cor, treballant per mirar de fer millor la nostra parcel·leta, perquè se'ns escalfi el cor i se'ns aclareixi el cap, perquè tallem la branca que ens immobilitza i perdem la por, perquè aprenguem a viure i conviure d'una manera més plena. Segur que així seríem més lliures i més feliços!