E

l panorama sorgit de les eleccions del 25-N obliga a pensar en opcions, ni previstes ni imaginades, mesos enrere.

Ara per ara, apareixen informacions contradictòries i molt poc viables, resultat de les converses entre CiU i ERC sobre un pacte "extern". És lògic que la ciutadania estigui intrigada respecte de les negociacions i el seu resultat.

I dic "poc viables" perquè no m'imagino ERC en el govern i a l'oposició alhora. Més ben dit, sí que m'ho imagino i veig que això no pot durar, ni els primers tres mesos. Fins ara s'ha comprovat que "anar a missa, i repicar" no és possible, i en un tema de govern, encara menys.

No és imaginable, un suport "extern" diari, a tots els nivells, en el govern i en el Parlament, quan un dels partits que donen estabilitat, al mateix temps vulgui aparèixer amb un perfil propi, exercint d'oposició.

Ara mateix, algunes declaracions d'ERC sobre la formació del nou govern, resulten sorprenents. Es consideren legitimats per "suggerir" noms per ser consellers en un govern presidit per Artur Mas. És a dir, el nou govern tindria consellers, procedents de Convergència, altres, d'Unió, i altres d'ERC, sense ser-ho, però proposats per ells.

Un nou govern tripartit, perquè qui fos proposat per ERC tindria aquesta etiqueta per més que s'anunciés el seu caràcter "independent". Ja sabem com funcionen les coses en aquest país.

Igualment sorprenent és una altra de les grans notícies d'aquests dies respecte de la celebració del referèndum, pel dret a decidir. Per part d'ERC es proposa que sigui abans de final del 2014. Primer havien dit l'any vinent, ara donen un marge de temps superior, i retornen al 2014. Per part de l'ANC proposen acordar una data concreta, però deixar-la en secret. Francament, pensar que en aquest país un secret com aquest pugui aguantar més de 10 dies és impensable. Enmig de totes aquests informacions, ha aparegut un posicionament totalment nou i inesperat, per part del PSC. A grans mals, grans remeis, i fent de les dificultats virtut, es proposa la formació d'un govern d'unitat nacional, presidit per un diputat o diputada de la força política amb més vots, amb participació de personalitats del màxim prestigi i consens possible, amb tots els membres consensuats i sense repartiment de conselleries entre partits polítics.

Aquesta proposta, totalment innovadora, serà presentada, debatuda i votada en el Consell Nacional Extraordinari, convocat per a aquest diumenge dia 16. La proposta comporta elaborar un programa de govern per a aquest mandat que serveixi per afrontar els grans reptes de país.

I en aquests grans reptes hi ha tots els temes de màxima urgència: un nou pacte fiscal, la reforma del marc institucional, una llei de sostenibilitat dels serveis bàsics, com sanitat, educació i serveis socials, emprendre un procés profund, radical i seriós de renovació política...

La proposta deixa clar que en aquest moment cal emprendre una via excepcional, i per aquest motiu ha estat presentada la iniciativa per part de Pere Navarro, aquesta mateixa setmana. En pocs dies, tothom tindrà al seu abast els detalls de la proposta, pensada per fer front, de manera conjunta i consensuada, a l'etapa més difícil que ens ha tocat viure.