H

i ha carreteres que les dades i les sensacions les marquen com a vies d'alta sinistralitat. Aquí hi inclouríem el tram sud de la C-55, entre Manresa i Abrera, amb alguns punts especialment problemàtics. La societat i els polítics han admès que aquest és un dels punts negres de Catalunya, encara que la gestió de les dades l'exclogui del darrer estudi de sinistralitat. Si la carretera que registra més accidents mortals a la Catalunya Central no és la més perillosa, quina ho és? Entre les 10 amb més riscos a l'hora de circular hi ha el tram nord de la C-16, de Berga fins al túnel del Cadí, uns quilòmetres sense desdoblar. De fet, les carreteres de les nostres comarques que apareixen en aquest Top Ten de l'estudi europeu EuroRAP (presentat pel RACC i explicat en l'edició d'ahir) també hi ha la C-14, entre Coll de Nargó i Adrall, i la N-260, a la Cerdanya. Són carreteres situades al nord de Catalunya, que en moments concrets de la setmana (sobretot els caps de setmana) tenen força trànsit, i que en tots els casos són d'un sol carril en cada sentit de circulació. Les carreteres amb més sinistres, com també passa a la C-55, són de només dos carrils, perquè les autovies, amb quatre carrils com a mínim, són molt més segures ja que estalvien el xoc frontal, o frontolateral, sovint de conseqüències molt tràgiques. La C-55 no apareix a la llista negra de les carreteres catalanes simplement perquè l'alt nivell de trànsit fa que la mitjana d'accidents mortals per nombre d'usuaris sigui més baix que els altres tres casos. Ja es veu, però, que l'aplicació d'aquesta mitjana porta a l'absurd resultat de no fer figurar entre les carreteres amb més necessitat d'inversió la C-55 (en el seu tram sud). Els que s'hi han accidentat i ho poden explicar, o els familiars de les víctimes mortals segur que tenen un concepte molt més crític sobre aquesta carretera. La manca d'inversions en aquesta carretera (que quan es va construir l'autopista va deixar de ser de la xarxa bàsica tot i continuar augmentant el nombre de vehicles que hi passaven) clama al cel. El 2013, la Generalitat hi preveu millores provisionals. A les altres, tampoc no hi haurà canvis substancials.