22 de març de 2013
22.03.2013
40 Años
40 Años
PEDRA SECA

FIBRA ÒPTICA AMB MIOPIA

22.03.2013 | 07:51
FIBRA ÒPTICA AMB MIOPIA

A
la Catalunya Central sempre ens hem sentit (una mica) menystinguts respecte dels ciutadans de Barcelona i rodalia. Realitat o exageració, sempre hi ha una certa sensació de perjudici respecte d'ells. Tot i que en alguna cosa ens va millor, en l'àmbit econòmic hi ha força casos que semblarien confirmar els greuges.
En les comunicacions digitals, la mancança és màxima. Com en molts altres llocs, tenim la (poca) indústria concentrada en els polígons. Res de nou. Però si combinem aquest fet amb la baixa densitat d'ocupació i la ruralitat del territori, ens trobem amb manques de servei, falles i talls, lentitud de comunicacions i tota mena de dificultats pròpies de zones tercermundistes. Els operadors privats no hi inverteixen i els ens públics anuncien inversions que quasi mai no culminen en res concret.
Les connexions a la xarxa són imprescindibles en el món empresarial d'avui. Allò que col·loquialment anomenem Internet és per on passen quasi la totalitat de les comunicacions de les empreses. Correus electrònics, faxos, webs i tota mena de transferència d'informació es fa per aquesta única via. Incloses les opcions de telefonia a través de la xarxa. Avui, si voleu estrangular un negoci, talleu-li la connexió a Internet i s'ofegarà com una persona que s'ennuega.
I la majoria dels nostres polígons estan mancats d'un servei que ofereixi uns mínims nivells de qualitat. Per dir un lloc qualsevol, a l'avinguda Diagonal de Barcelona es poden contractar serveis de 100 Mb de velocitat. Per dir-ne un altre, al polígon d'Artés, al Bages, el màxim contractable és de 6 Mb i la realitat és que el servei és d'1 a 2 Mb reals, sempre que no es talli el servei per alguna avaria, cosa que sembla ser que passa sovint. I és un fet comú per tota la Catalunya de l'interior. Es parla de fibra òptica i d'altres millores que queden en simples anuncis o en xarxes instal·lades però que no s'arriben a connectar mai. Actualment, molts serveis arriben amb uns filferros de coure connectats sense solta ni volta i sotmesos a qualsevol incidència o bretolada.
Imaginem-nos que per accedir a les zones industrials on hi ha les fàbriques i els tallers calgués fer-ho per carrers sense asfaltar, que fossin impracticables quan plou o que els camions haguessin de passar per camins rurals plens de pedres i sotracs. Aquesta és la imatge gràfica del servei que tenim per estar connectats al món. Una de les primeres coses que valoren els forasters que volen venir a fer empreses és la velocitat de les connexions. Mentre tothom passeja amb mòbils i tauletes d'última generació, els sistemes per als accessos són molt deficients en aquest àmbit industrial, però tractat com si fos d'agrícola pel que fa a la tecnologia.
Cal denunciar aquestes deficiències a les quals ningú, ni públic ni privat, no sembla que posi remei més enllà de les declaracions als mitjans tot anunciant projectes que no arriben a culminar.
Som en temps en què la transmissió de gran quantitat d'informació i a la màxima velocitat és tan important com la producció d'una fàbrica. El greuge que tenim a les terres de l'interior és intolerable i pot ser fatal per al manteniment de l'activitat actual i per a la captació de projectes per al futur. Tot i que les factures pels ADSL arriben sempre al dia i són d'imports alts i equivalents als d'altres llocs més ben servits.
Un apunt final. Mesos enrere reflexionava sobre el fet que els polítics haurien de respondre davant de la justícia pels desgavells econòmics als ajuntaments igual que els administradors de les empreses privades. Sembla que algun jutge o fiscal té el mateix punt de vista davant d'algunes accions inadmissibles que han deixat Moià amb deutes per als pròxims cent anys, com a mínim. Ja era hora!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Consulta l'exemplar d'avui

Al quiosc del diari pots llegir en format digital l'edició publicada en paper.