E
ls pràcticament sis anys de crisi han canviat moltes coses en el món econòmic i laboral, però l'aparell polític-administratiu, tant de l'Estat com de la Generalitat, és manté pràcticament inalterable. Fa uns mesos va ser el govern central el que va presentar un projecte per reformar l'administració local. Tenia molt de foc d'encenalls i poca substància. Ara en presenta un la Generalitat, amb la voluntat que a Catalunya s'apliqui el "de casa". Ambdues reformes posen l'accent en la limitació salarial dels edils, els uns fixant preus, els altres (possiblement, perquè la vicepresidenta Joana Ortega no ha estat gaire explícita) fixant topalls màxims. Sens dubte que s'ha de posar ordre a la disbauxa salarial i al festival de dietes i altres conceptes que contribueixen a l'opacitat de les retribucions de regidors i alcaldes. Ara bé, el problema de les administracions públiques -per a quan una reforma seriosa de l'administració central i de la Generalitat?- és molt més complex que els sous. L'objectiu principal ha de ser el de la reorganització i racionalització de l'administració catalana. Variar el paper dels consells i retirar el poder polític que tenen ara, estaria bé si resolguéssim la situació de les vegueries. Si no, el que pot passar és que hi hagi una part del territori que quedi més afeblit que la resta, perquè ni tindrà vegueria ni un consell potent. Canviar el nom de les Diputacions pel de Vegueries és canviar per no canviar res, un maquillatge que demostra que qui mana és el govern de l'Estat i que no resol (ni hi posa data) la voluntat i necessitat de buscar nous equilibris al territori creant, per exemple, la vegueria de la Catalunya Central o la del Pirineu. I finalment, l'altre tema pendent és el de la fusió de municipis, una idea que, tot i que Ortega va tenir l'habilitat de presentar-ne un exemple al Pallars Sobirà, no té predicament enlloc. Ningú, o pràcticament ningú, no renuncia mai a la pèrdua d'un determinat poder, sigui petit o gran. Tenim dues propostes de reforma de l'administració local, però ara arriba el moment de veure quina va de veres, i quina actua sobre els principals mals.
