D

iverses qüestions d'importància política aquesta setmana, entre les quals destaquen la sentència del Prestige i les conseqüències de la conferència política del PSOE del cap de setmana passat. Pel que fa al Prestige, la sentència il·lustra bé sobre dues de les característiques de la justícia espanyola: lentíssima i polititzada.

Al cap d'onze anys de la pitjor catàstrofe ecològica que hagi afectat les costes de la península, no hi ha cap responsable dels fets, tret del capità del vaixell que ha rebut una lleu condemna que no complirà per raons d'edat. No hi ha més responsables i ningú no haurà de fer front a la factura de 4.442 milions d'euros que va ocasionar la marea negra del Prestige, segons ha calculat la mateixa fiscalia. O sigui que s'haurà pagat a càrrec de l'erari públic, que vol dir a costa del contribuent.

No hi ha tampoc responsables polítics de la desgràcia: ni el govern de l'estat, que presidia José María Aznar, ni el de Galícia, que encapçalava Fraga Iribarne, ni Francisco Álvarez-Cascos, que era el ministre de l'àrea, ni Mariano Rajoy, en aquella època vicepresident del govern de l'estat i que va tenir l'acudit de dir aquella cèlebre frase sobre els "hilillos de plastilina".

Entre tots van prendre dues decisions radicalment equivocades. La primera va ser voler portar el Prestige com més lluny de la costa millor, la qual cosa va fer que el fuel abocat pel vaixell s'escampés des de les costes del nord de Portugal i Galícia per tot el Cantàbric i per una part del litoral atlàntic de França. I la segona, negar contínuament la importància del vessament i les seves conseqüències, cosa que va retardar la lluita contra la contaminació que s'havia produït. Tampoc en això, segons la sentència, ningú no hi té cap responsabilitat: tot es va fer bé i queda certificat judicialment que malmetre greument el medi ambient surt de franc.

Més estrictament en el camp polític, els estaments dirigents del PSOE es reunien el cap de setmana passat per rellançar el partit i fer front a la pèrdua contínua de vot que les enquestes anuncien, però deixant de banda els dos grans temes que més interès podien haver despertat: el procés sobiranista de Catalunya i la convocatòria de primàries per al nomenament del futur secretari general del partit. En el seu moment caldrà analitzar els nous plantejaments del PSOE, si és que n'hi ha. Però les seves pressions estan aconse-guint que el PSC abandoni el dret de decidir de Catalunya que, almenys de paraula, fins ara defensava. Aquesta deslleialtat nacional de l'aparell dirigent del PSC pot tenir conseqüències notables.

D'una banda, agreujarà la crisi de resultats electorals dels socialistes catalans i marcarà el seu allunyament definitiu del nucli de partits de tradició catalanista. I d'altra banda comportarà trencaments i desercions que segurament no trigaran a produir-se. Ho veurem en les properes setmanes.