Q

ue l'Ajuntament de Manresa encara no tingui pressupost, i que probablement no en tingui fins a l'estiu per tal que l'Ajuntament tingui temps de pactar noves condicions de finançament bancari, no és cap bona notícia, com es va comprovant a mesura que es van veient els efectes que té la pròrroga del pressupost anterior. Els serveis que no disposen de noves dotacions no poden funcionar, i ja són una colla els que n'estan patint les conseqüències. Però no tot són males notícies en aquest front. L'exercici del 2014 es resisteix a començar, però el que es tanca del 2013 conté magnituds que no es poden deixar de valorar, sobretot si es posen de costat amb tota l'evolució recent de les finances manresanes. El dèficit acumulat, la pitjor expressió dels números vermells d'una institució (el total de les factures que no s'ha pogut pagar), se situava en 5,1 milions quan va començar la crisi, una dada que hem de considerar molt negativa atès que, en aquell moment, no hi havia la pressió de la crisi que ha esmicolat posteriorment les finances de tota mena. Al final del 2010, amb tot l'impacte de la recessió al damunt, el dèficit acumulat era de 9,4 milions, que es van començar a reduir per acció del govern tripartit de PSC, ERC i ICV, i que l'actual govern de CiU va trobar quan va arribar a l'alcaldia. En aquell primer exercici de Junyent es va produir una reorientació dràstica que cal atribuir en part al govern de Josep Camprubí, que la va iniciar, i en part al de Valentí Junyent, que el va mantenir. Al final d'aquell any de canvi era de 3,9 milions. Al final del 2013 no arriba a 900.000 euros, una xifra que es preveu que quedarà eixugada enguany. Aquesta reconducció, juntament amb la reducció del deute, que encara és altíssim (el 104% dels recursos totals) però ja torna a ser, si més no, dins dels límits legals, conforma un balanç econòmic que convé aplaudir. Convindria posar els resultats a la llum de com s'han repartit els sacrificis, i aquesta ja seria una altra història, però amb els números freds a sobre la taula cal assenyalar que s'ha evitat un abisme financer que ja no era gaire lluny.