e
l 30 de març l'Ajuntament de Manresa comença a pagar la part del lleó de la clatellada judicial més monumental que ha patit mai: 11,1 milions per un solar en pendent a les Escodines. Més els interessos, que els amos del terreny calculaven que fa un any eren de prop de 3 milions, són 14 milions si no hi posa remei el Tribunal Suprem, que és la instància a la qual s'ha presentat recurs de cassació per intentar reconduir la sentència. Per fer-se'n una idea, la compra i rehabilitació del teatre Kursaal va costar menys de 12 milions d'euros. Hi va haver una enorme polèmica ciutadana pels 8,6 milions d'euros que el jutge va dir que calia pagar per l'expropiació del Casino. Sumant els 6,6 milions que va costar la seva rehabilitació i conversió en un potentíssim centre cultural, el total de l'operació va ser de 15 milions. Les criticadíssimes obres de la Reforma van acabar tenint un cost de 14 milions d'euros amb el sobrecost per la construcció del pàrquing subterrani, la reurbanització de la plaça i la connexió amb la Seu i l'entorn. Tot això comparat amb pagar 14 milions d'euros per un terreny buit en el qual creixen les canyes no té punt de comparació. L'Ajuntament començarà a abonar la factura a raó de milió i mig l'any fins al 2020 quan encara no ha pogut ni aprovar el pressupost d'enguany perquè no li quadra. Fa anys que les noves inversions a les quals pot fer front l'administració municipal són de pocs centenars de milers d'euros. Malgrat això ni la ciutadania ni el mateix Ajuntament han posat el crit al cel per uns fets com aquests. El nou equip de govern té clar que el problema el va gestar l'anterior i s'ha concentrat més a buscar com pagar els plats trencats que a explicar els fets. I els ciutadans que saben que les biblioteques veïnals estan tancades per pocs milers d'euros semblen tenir esgotada la capacitat tant de sorpresa com de reacció. Si no hi ha canvi de rumb els amos del terreny hauran fet el negoci de la seva vida i el jutge, una sentència que empitjorarà la vida de molta gent.
