A
ra falta exactament un mes per a la consulta ciutadana amb què l'Ajuntament de Manresa pretén aclarir finalment quina és la voluntat de la ciutat en relació amb el teatre Conservatori, que ha estat durant els darrers anys un edifici a enderrocar segons el pla general urbanístic, però sense que cap govern hagi tingut mai cap voluntat real de tirar-lo a terra. Si els ciutadans voten que volen ampliar la plaça i donar altres usos a l'actual espai edificat, aquesta decisió serà vinculant per acord del ple municipal. Els futurs governs tindran aquest mandat a sobre la taula i els ciutadans els el podran exigir. En el cas que la decisió sigui mantenir el teatre, s'haurà acabat la ficció de la gran plaça planificada i el tema quedarà aparcat per sempre més. La decisió serà difícilment modificable perquè cap govern posterior no voldrà maniobrar contra el resultat d'una consulta. Per tant, el referèndum té una enorme importància. I el fet és que d'aquí a dues setmanes hi haurà una campanya informativa i d'aquí a un mes la votació. És un temps molt breu i, a hores d'ara, la informació sobre què suposa enderrocar el Conservatori és palesament insuficient. Ho continuarà sent encara que, d'aquí a quinze dies, l'exposició aporti tota la informació que avui falta. Ni que fos així, el temps per permetre que els arguments calin en la ciutadania serà clarament insuficient. El resultat serà que s'enfrontarà la inèrcia de mantenir l'existent, la qual és defensada per un moviment d'entitats mobilitzades i qualificades, contra una idea poc explicada, els arguments a favor de la qual hauran estat posats a sobre la taula tard, de forma imprecisa, i sense defensors. Tot just acabem de saber -no perquè l'Ajuntament ho hagi comunicat obertament- que mantenir el Conservatori dempeus i actiu requerirà a no gaire llarg termini una inversió de deu milions d'euros, que cal recordar que no és gaire menys del que va valdre el Kursaal. No sabem el cost de l'enderroc perquè l'Ajuntament assegura que no disposa encara d'aquesta xifra, i les alternatives que comportaria l'ampliació d'espai lliure i les possibilitats urbanístiques que s'obririen no han estat explicades, més enllà del que aquest diari va avançar per iniciativa pròpia. En resum, el panorama hauria de canviar moltíssim per tal que aquesta consulta tingués alguna possibilitat d'obtenir una participació estimable i per tal que el sí i el no a l'enderroc estiguessin en una mínima igualtat d'oportunitats.
