o podia ser més oportú el lema del Festival Internacional de Cinema Solidari de Navarcles, conegut com a Clam: la igualtat. En uns temps en què els indicadors de la desigualtat social assoleixen xifres vergonyoses, el certamen que s'organitza a la vila bagenca posa el dit a la nafra i analitzarà el mes vinent, a través del prisma cinematogràfic, quin ha estat el recorregut d'uns principis ètics que van assolir carta de naturalesa gràcies a la Revolució Francesa. Les democràcies europees són deutores d'una aspiració que es cobra moltes vides i que pateix un munt d'entrebancs, alguns de tan abominables com els camps de concentració nazis. En l'inici del segle XXI, però, la igualtat està sent atacada per altres mitjans: l'economia ha suplantat la política i les taxes d'atur i de pobresa, amb l'estat espanyol com a trist capdavanter dels rànquings, haurien de fer envermellir els dirigents i la societat que les permeten. En aquest clima de desconcert i indignació, el Clam continua fidel a la seva cita i al compromís social que va inaugurar fa onze anys. Del 8 al 18 de maig es projectaran trenta-sis pel·lícules, s'homenatjarà dos directors de llarga trajectòria com José Luis Cuerda i Imanol Uribe, es lliurarà un any més el guardó solidari que porta el nom de Pere Casaldàliga... L'esforç que es realitza en una població de sis mil habitants per organitzar cada any aquesta moguda social i cultural mereix el més sincer dels aplaudiments. Oimés quan la realitat pressupostària obliga a redoblar la imaginació (inscripcions per Internet, premis simbòlics) per no perdre qualitat ni prestigi. El Clam és un dels actius culturals més potents de la Catalunya Central, un punt de trobada anual que fa bona una de les màximes de l'art en qualsevol de les seves múltiples formes: la reflexió a través de la creació. El futur és incert però el present porta un festival que hissa ben alta la bandera del compromís i la resistència. Ara, només falta que el públic acompanyi el projecte amb el seu suport.
