F
ormem part d'una societat amb esperit solidari i un gran cor, fa poques setmanes en vam posar molt per superar les expectatives previstes en el gran recapte d'aliments, hi ha gent que més que posar-li el que fa es donar-lo per allò en el que creu, com els milers de catalanes i catalans que avui l'acceleren movent-se per La Marató en favor de la lluita contra les malalties del cor.
De nou ens farem un fart de córrer perquè l'esforç s'ho val, però n'estem una mica farts, de fer-ho per compensar la negligència, la inconsciència i la indiferència d'una part de la classe governant, que sense cap mena de vergonya no dubta a penjar-se la medalla de la generositat popular a l'hora que desvien sense escrúpols, els diners dels serveis socials cap al seu benefici personal. Esta bé que hi donem tot el suport, però sense oblidar que la investigació no es garanteix amb la solidaritat i la caritat, si no amb l'obligatorietat dels pressupostos de l'estat com ho faria qualsevol país avançat, socialment compromès i políticament sensible, que com tots sabem no és el cas.
Avui més que mai no oblidem que hi ha malalties del cor que no curarem amb aportacions, només les farem desaparèixer deixant de donar suport als que en són portadors; parlo de les que no són estrictament mediques, com el mal cor dels directius de la sanitat publica que cobren beneficis per objectius assolits gràcies al sacrifici dels treballadors als quals paradoxalment retallen nòmines i recursos, les aturades cardíaques que afecten el flux sanguini en el cervell dels magistrats que han suspès el decret de pobresa energètica i han deixat a la intempèrie més absoluta els més necessitats, la hipertensió que pateixen els polítics hiperventilats que neguen el diàleg o els violents intolerants, de l'arítmia que no acaba de superar la justícia que sovint nega els conceptes d'igualtat o el dret d'atorgar a cadascú el que li correspon amb equitat. Són alguns exemples de malalties socials realment preocupants, de fàcil diagnòstic però difícil solució si no és amb una complicada intervenció que extirpi amb imparcialitat justa i a cor obert, a tots aquests pocavergonyes que les pateixen sense tenir cap de les dues coses, ni cor ni justícia.
I com que avui toca, parlant de tot cor de coses del cor, me n'alegro que Manresa hagi recuperat el de Catalunya per tornar-ne a fer el seu eslògan promocional, de fet no l'hauria d'haver deixat mai. Només hi trobo el defecte contagiós de sempre: tenim un bon missatge que no és correspon amb una engrescadora imatge; ho dic perquè no sé si encertadament, però personalment m'atreveixo a diag-nosticar que el que ens han dissenyat i trasplantat, no es veu gaire sa ni engrescador. Qui sap si amb un desfibril·lador... però ja parlem d'una nova operació, amb més cap que no pas cor.
