E
n situacions d'emergència, el primer objectiu de qualsevol govern per crear sensació de normalitat és que obrin les escoles. No hi ha res que estructuri més la vida ciutadana que l'activitat escolar, ni res que la desestructuri tant com la seva interrupció brusca. En cas de nevada, l'estat de les aules és el principal indicador de l'impacte social. I en casos com el d'ahir, en què a la major part del Bages va nevar poca estona, el debat sobre si tenim els criteris adequats per decidir què fer amb les classes és recurrent. No és gratuït: passa sovint que a Manresa molts centres tanquen amb dos dits de neu i a Puigcerdà, amb un metre, tot funciona normal. La seguretat és el primer però també caldria valorar si aquesta societat, de vegades, confon la prudència amb la comoditat. Si anar a classe és realment important, s'ha de notar.
