a
ra fa exactament deu anys, l'Ajuntament de Manresa, el de Sant Fruitós i la societat públicoprivada PTB signaven el compromís de posada en marxa del Parc Tecnològic de Manresa, que era anunciat com la palanca per a una ampliació del Parc de l'Agulla (que havia d'ampliar la seva superfície fins a quatriplicar-la) i per al desenvolupament d'una plataforma empresarial d'alta tecnologia capaç de generar 1.500 llocs de treball. La majoria dels protagonistes d'aquelles bones intencions han desaparegut: els alcaldes Valls i Rafart ja no hi són, i Caixa Manresa ja només és un amarg record. El Parc Central existeix, sí, però després de penalitats sense límit, i deu anys després no és ni una ombra del que es projectava. Tota una lliçó.
