E

l panorama que han deixat les eleccions de diumenge dibuixa un mapa de molta més fragmentació política i, per tant, hi ha molts municipis en què aquest esmicolament es tradueix en majories més minses que insten a formar pactes.

El cas més especial de tota la Catalunya Central és el de Berga, on la CUP ha causat un terratrèmol únic a Catalunya en una capital de comarca. No només ha aconseguit empatar en regidors amb CiU, que tenia majoria absoluta, sinó que fins i tot ha aconseguit superar-la per mig centenar de vots. La raó d'aquest daltabaix és nítida: Juli Gendrau i el seu govern havien generat un dens i extens sentiment que l'equip de CiU no estava responent a les necessitats de la ciutat, i estava generant un pòsit de disgust que tothom palpava però la dimensió del qual s'havia infravalorat. Al seu davant, la CUP ha passat un mandant exhibint compromís, feina i gairebé monopoli de la funció opositora. També tothom veia que aquesta feina intensa i ben trenada amb les seves bases socials estava sent objecte d'una alta valoració fora dels mercats electorals tradicionals del partit, però també aquesta constatació havia estat infravalorada. Afegim a tot plegat que CiU presentava com a relleu Antoni Biarnés, a qui ningú no discuteix el perfil de potencial bon gestor però que ni era conegut a la ciutat ni té una personalitat carismàtica. El resultat de tot plegat és que Berga s'ha convertit en l'escenari d'un d'aquests resultats amb què ningú no comptava. Tot plegat té un enorme interès des del punt de vista electoral, i suposa un repte apassionant per a la CUP, però genera també una gran incertesa sobre la governació de la ciutat. CiU ha cedit la iniciativa al guanyador, si més no en primera instància. La composició del ple fa possibles diverses combinacions però també conté la llavor d'un consistori volàtil que és justament el contrari del que necessita Berga. És imprescindible que s'imposi la responsabilitat.

L'escenari de Manresa apunta també a dificultats per formar un govern sòlid, però de dimensions completament diferents. Les normes de funcionament d'un Ajuntament (on poques decisions requereixen majoria absoluta) fan factible que Valentí Junyent pugui continuar governant en minoria i en solitari, per bé que amb moltes més dificultats que fins ara. ERC no mostra gaire interès a entrar al govern, i pot estar disposada a permetre un executiu nan de CiU a canvi de condicionar les polítiques a aplicar. Ho pot fer sense dificultats perquè no hi ha majoria alternativa a Junyent si ERC no en forma part. Per tant, el gran canvi de Manresa (resultat històric d'ERC, desaparició del PP, 19 regidors sobiranistes de 25, C's que entra però no capta tot el vot del PP, increment de la CUP i desaparició, per fi, de PxC) podria revertir en una situació no profundament diferent en la pràctica. El que cal exigir als molts que poden participar en aquesta aritmètica és que, el que facin, permeti a Manresa tenir un govern eficient, decisiu, capaç. Un govern paralitzat seria nefast.