M
és de tot. La Mediterrània tancava diumenge la dinovena edició millorant xifres d'inscrits i de públic, estrenant l'Anònima com a espai de futur i amb la sensació que el mercat d'espectacles manresà havia deixat, a espectadors i programadors, un bon gust de boca. En el sac d'un aparador musical i escènic amb més d'un centenar d'espectacles hi han cabut sorpreses, decepcions i encerts en una edició on la creació dels Països Catalans ha trepitjat fort. Però el debat de la mediterraneïtat de la fira continua obert perquè, en aquest cas, el nom no fa la cosa; per al negoci potser no és cap distorsió però no ajuda que la fira manresana tingui el pes popular d'altres certàmens estratègics del país. No és nou. A la Mediterrània sempre li ha costat explicar-se.
