Aquest darrer cap de setmana (20 al 22 d'octubre) va tenir lloc a Rocafort, Mura i Talamanca la IX trobada d'estudis per a la preservació del patrimoni de la Pedra Seca als Països Catalans, on un dels àmbits temàtics era «Tines, cups, trulls i altres formes de vinificació en pedra seca als Països Catalans i al món», amb una ponència marc, «Entendre la vinya, entendre el paisatge. Masos, rabasses, tines i feixes», a càrrec de l'historiador Llorenç Ferrer, que des de l'any 1998 ha estat el principal estudiós de la vinya al Bages. Pel que fa a les tines, es van presentar comunicacions d'Albert Fàbrega i Enfedaque, d'Eloi Font i Pérez, Maria del Agua Cortés Elia i de Ramon Cornet i de Pedro, del Centre d'Estudis del Bages, que m'interessa especialment perquè tracta de les tines urbanes manresanes. Cornet es va començar a interessar pel tema l'any 2013 quan diversos mitjans de comunicació van alertar de tines amagades sota terra, arran de les obres que es van realitzar al carrer Sobrerroca de Manresa, tot i que algunes d'elles ja eren conegudes des del 1982, pel propietari de la casa Oms i de Prat, el veí Lluís Armengol, com ha explicat en diverses ocasions. Malgrat el seu pretès origen medieval, Llorenç Ferrer va demostrar i datar la seva existència entre els segles XVI i XIX. Acabades les obres del carrer Sobrerroca, i malgrat l'opinió d'alguns investigadors, no se li va donar massa importància, de manera que la majoria de tines continuen actualment invisibles dins del carrer, però el març del 2015, Ramon Cornet en reprèn l'interès arran de la informació recopilada per Narcís Vives en el web del Projecte Km2 Ciutat i en geolocalitza una dotzena més mitjançant l'itinerari «Tines de Manresa». Arran de participar en un reportatge de El Pou de la gallina l'abril del 2016, reneix el seu interès i prossegueix la seva investigació d'una manera més intensa fins al punt de descobrir-ne més. Malgrat les dificultats tècniques que ha patit en l'elaboració de l'estudi, Cornet ha fet una reconstrucció històrica que es concreta en un inventari més extens que serveix com una bona base de dades pels estudiosos que vulguin aprofundir en el tema. Així, ja no tan sols es centra en les tines del carrer Sobrerroca, (casa Vallès, can Canyelles, Oms i de Prat, casa Herp, la seu d'Òmnium Cultural i la casa del costat que dóna a la Baixada dels Drets), sinó que en descobreix de noves en altres carrers del Barri Antic, (carrer del Balç, Codinella, Botí, Santa Llúcia, Galceran Andreu) però també a zones com les Escodines (Cal Jan Pastor al carrer vell de Santa Clara) o Vic-Remei (Cal Maties del carrer Joan XXIII, o les caves Tomasa dels Esquilets, així com a la carretera de Vic). De la perifèria de la ciutat també remarca les tines de la torre Lluvià, el mas de l'Oller i la casa de la Culla. S'han trobat també restes als carrers Viladordis, Sant Bartomeu i camí dels Corrals.
Una altra de les conclusions interessants a les que arriba Ramon Cornet és que la majoria de les tines de vi són de planta circular, mentre que les de planta quadrangular són de vi o d'oli. Comparteix plenament la idea ja expressada per Llorenç Ferrer, en estudiar les vinyes de Navarcles que «la tina estava integrada en l'esquema constructiu de la casa i era un element fonamental de la vinificació». En contrast amb la major part de les tines del Bages, les de Manresa formen part d'una estructura urbana a l'interior d'antigues cases pairals o envoltades per noves edificacions. Quan analitza el concepte de tines urbanes, fonamentalment perquè avui estan dins la ciutat, Cornet és conscient que es tracta d'una expressió artificial i històricament incorrecte, però li sap extreure un nou sentit, ja que suscita la curiositat, precisament pel seu anacronisme. Aquesta interpretació, publicitàriament atractiva, deixa clar que les tines no només han perdut el seu ús, sinó també l'entorn original. Efectivament, Manresa havia tingut una activitat econòmica agrícola important pel que fa al conreu de la vinya, oliveres i cereals, on l'activitat vitivinícola era fonamental. Cornet també constata que les tines dels cellers de les cases antigues de Manresa es troben amagades i ocultes a la vista, en llocs inaccessibles, o solars tancats. Així doncs, l'estudiós lluny de tancar la investigació, anima a tots els que vulguin a prosseguir-la.
