Quim Torra assegura que la constitució de la república és un objectiu prioritari del seu mandat. Però el cert és que aquesta constitució ja es va fer realitat fa vuit mesos, i en tots dos sentits de la paraula: com a acció (fet de constituir) i com a llei fonamental (provisional). I no va passar res.

La república va ser constituïda el dia 10 d'octubre de l'any passat, al vespre, en una sala del recinte del Parlament on 72 diputats de Junts pel Sí i de la CUP van signar el document «Declaració dels representants de Catalunya» en el qual s'afirmava: «Constituïm la República catalana com a Estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social». I afegia tot seguit: «Disposem l'entrada en vigor de la Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República», llei que havia estat aprovada pel Parlament el 8 de setembre i que havia de funcionar com a constitució provisional del nou estat fins que no es redactés i aprovés la constitució definitiva. Per tant, s'havien declarat una constitució (acte) i una constitució (llei).

Així ho van signar, un rere l'altre, entre aplaudiments i davant les càmeres de televisió, una majoria absoluta dels diputats al Parlament de Catalunya. I no va passar es. No només l'endemà la república no es veia per enlloc, sinó que en aquell moment ni la policia, ni la fiscalia, ni cap jutge instructor no van moure ni un dit per detenir i processar els responsables i els signants d'aquella proclama secessionista. Les detencions i els processaments van arribar al cap de tres setmanes, després de la resolució del 27 d'octubre que instava el Govern a desenvolupar la Llei fundacional. Per què? Perquè la del 27 d'octubre va ser una resolució oficial, institucional, del ple del Parlament reunit en temps i forma, mentre que la declaració del dia 10 era, de fet, un acte ni oficial ni institucional, malgrat l'indret. En canvi, aquell mateix dia 10, una estona abans, el ple del Parlament havia estat escenari de la mitja declaració amb marxa enrere de Carles Puigdemont, i va ser aquest estrany episodi el que va utilitzar Mariano Rajoy per posar en marxa el calendari del 155.

Aquells fets ens poden menar a sospitar, sense cap garantia de certesa, que la «constitució de la república» anunciada per Quim Torra serà més o menys perseguida pels poders de l'Estat segons si té lloc a dins o a fora de les institucions, i si afecta o no diners i funcionaris públics. Segur que el president ja ho ha pensat.