Es veu que Donald Trump va agafar una gran enrabiada perquè la seva esposa, Melania, estava veient la cadena de notícies CNN a l'avió presidencial durant el recent viatge a Europa. El president va fer pagar el mal humor al seu equip d'assessors, però aquests li van dir que la primera dama tenia el comandament a distància i posava l'emissora que volia. Naturalment. I havia triat la que posa més nerviós a l'home del cabell groc, perquè és la que li segueix menys la veta i la que es mossega menys la llengua a l'hora de divulgar notícies i opinions que li són desfavorables. Aquestes que despatxa amb menyspreu titllant-les de fake news, és a dir, de mentides. En l'extrem contrari hi ha la cadena de notícies de la Fox, absolutament entregada a la causa del president i poc permeable a les notícies i a les opinions que el posen en qüestió. Dos mons informatius, i ell voldria que la seva esposa només consumís un dels dos. En realitat, voldria que ho fessin tots els habitants dels Estats Units, i que cap d'ells no es deixés «intoxicar» per la CNN, el New York Times i altres enemics malvats.
Paranoia clínica, consciència de la pròpia feblesa, o una mica de cada? El cert és que l'actitud no és gens infreqüent. «Com pot governar un gran país sense controlar la televisió?», va preguntar el general De Gaulle al president Kennedy quan a França era un monopoli estatal mentre que als Estats Units imperaven les emissores privades. De Gaulle no concebia que es pogués subjectar una població si el governant no tenia el control dels principals missatges. Quan hi havia una gran crisi, com la del 1968, De Gaulle feia un discurs televisat que tothom veia. (Felip VI va fer el mateix el dia 3 d'octubre, i totes les cadenes convencionals van connectar-hi; aquell vespre va desaparèixer el pluralisme televisiu). De Gaulle dominava l'única televisió, però tanmateix li va petar el maig del 68 a la cara, i l'any següent el van fer fora. Potser un sistema televisiu plural i obert hauria canalitzat d'una altra manera el malestar que va esclatar als carrers de París.
L'actitud de Trump no és la més freqüent entre els governants sensats. La majoria d'ells s'interessen pel que diuen els crítics per saber com està el pati. En canvi, creix entre la població l'hàbit de tancar-se en illes de confirmació d'opinions. Seguir només aquella tele, aquella ràdio, aquells comptes de les xarxes socials que em donen la raó; així estic content i m'estalvio de rumiar.
