Si ens prenguéssim uns minuts per fer una llista dels problemes més greus als quals haurà de fer front la humanitat durant els propers anys, no tinc cap mena de dubte que una gran majoria coincidiríem a posar en els primers llocs el fenomen de l'escalfament global. Temperatures mitjanes cada cop més altes, desglaç dels pols amb la consegüent pujada del nivell del mar, inundacions, augment dels fenòmens meteorològics extrems (fortes tempestes, grans incendis), zones amb més dificultat d'accés a recursos hídrics i alimentaris (el que podria actuar com a detonant de guerres i/o provocar amb tota seguretat fenòmens migratoris força més importants que els que veiem en l'actualitat)? aquests són només alguns dels problemes secundaris que es deriven del canvi climàtic, un problema que no podem oblidar, en som directament responsables. Ben mirat no resulta gens sorprenent que reproduïm a escala global allò que ja practiquem al carrer: fumem tot i saber que ens mata a poc a poc, ens automediquem, ens droguem, tenim pèssims hàbits alimentaris, guerregem? i també continuem conduint cotxes tot i saber que provoquem la nostra pròpia cocció i la de tot el nostre planeta.
Donaré per descomptat que si han arribat a llegir fins aquí és perquè els preocupa mínimament el cas i, per tant, deixaria les lamentacions i passaria a la fase de recerca de solucions. Què hi podem fer els manresans i manresanes, per col·laborar mínimament a la noble causa, sense haver de calar foc al nostre vehicle? Jo ara tampoc voldria que ningú es sentís malament per agafar el cotxe al matí, tot i que val la pena recordar que la mobilitat per carretera genera una part important de les emissions de CO2 que provoquen l'efecte d'hivernacle i, a més, és la principal font d'emissions de contaminants a l'atmosfera. També, faig constar que, segons l'OMS, més de 7.000.000 de persones moren anualment de forma prematura a causa de la contaminació de l'aire. Però deixem les dades i anem a reclamar (tal com deia) allò que poden fer els consistoris locals. Ens podríem centrar a demanar als nostres ajuntaments algunes mesures valentes i decidides pel foment no tan sols del transport públic (més freqüència, carrils bus per guanyar en eficiència, un preu més competitiu i que no admetés excuses i cercar les emissions 0), també el foment de la bicicleta amb carrils bici útils de veritat i amb ajudes públiques a l'adquisició de bicicletes elèctriques (com ja fan a l'Àrea Metropolitana de Barcelona i recentment a Artés). O afrontar el problema endèmic de la congestió de cotxes fomentant mesures per allunyar els vehicles contaminants i sorollosos de les zones habitades, creant illes de vianants i aparcaments dissuasius. Això, d'entrada, i entenent que s'han de fer amb una visió global de la ciutat, estaria força bé. A més, per afegir-hi més motius per afrontar aquests problemes, segons les Nacions Unides l'any 2050 el 70% de la població mundial viurà a les ciutats (el 80% en el cas d'Europa), per tant, sens dubte que una de les claus de l'èxit rau en l'actitud que prenguem sobre aquesta qüestió, tant l'administració local com nosaltres com a ciutadans durant els propers anys.
Acabo amb una dita que no es va crear exactament per a aquest context, però tanmateix té relació amb el títol i reflecteix a la perfecció la idea principal imbuïda en aquestes línies. Pensa en global i actua en local. I de moment... -«Ahí lo dejo».
