Dels dotze mesos que vaig malbaratar fent la mili en vaig treure una noció clara: un neòfit amb una pistola a les mans no encerta ni al seu propi peu. Disparar bé amb una arma curta és extremadament difícil. Molt més del que sembla. Fins i tot tiradors experimentats erren molt si no disparen ben plantats i apuntant a consciència. Portant suboficials al cap de pràctiques vaig poder veure com militars bregats espifiaven trets aparentment fàcils a molt pocs metres. Certament, allò era l'exèrcit del Pancho Villa, però tot i així em va quedar clar que les pel·lícules són pel·lícules. Només unes quantes dades: en el tiroteig al conductor de les Rambles, els dos Mossos van disparar 27 bales en total; un agent va deixar anar 19 trets i en va encertar 6; l'altre va disparar 8 cops i no en va encertar ni un. A Cambrils van disparar 67 bales, algunes amb arma llarga, i van fer diana 16 vegades. Una de cada quatre. Haurien de tenir-ho ben present els polítics i tertulians que estan retreient a la mosso de Cornellà que no disparés a les cames o a alguna part no vital de l'agressor que l'empaitava amb un ganivet. Disparar a matar, diuen, és una execució. Jo el que penso és que, disparant mentre camines enrere i amb un individu que se't tira al damunt, no estàs gaire en condicions de decidir si apuntes al braç dret o a la cama esquerra. Potser m'equivoco, però em sembla que els que exigeixen tanta precisió han vist massa pel·lis del Bruce Willis.
