El concert d'Els Catarres de dissabte passat a la Festa Major de Manresa ha fet realitat allò que, si l'oferta és atractiva, el lloc no importa (o importa menys), i el canvi de lloc del principal concert del programa ha evitat que l'esdeveniment (traslladat encertadament a última hora) morís d'èxit a Sant Domènec. Ara cal veure si de cara a les properes edicions es pot millorar el condicionament de l'espai (l'acústica, per exemple, deixava molt a desitjar), i el més important, si l'organització de la festa major és capaç de mantenir un programa i actes prou atractius per convertir-la en una festa que realment sigui per a tota la ciutat.

El programa té moltes activitats d'èxit, però la major part estan concentrades al centre: comença amb el correaigua i acaba amb el correfoc, tot, als carrers del Barri Antic. I el cert és que, un cop travessada la Muralla i els carrers més propers (Guimerà, passeig de Pere III), durant l'última setmana d'agost poca cosa realment transcendental hi passa, sempre amb el permís de les visites a la Manresa Desconeguda (un gran encert i que any rere any busca nous racons amagats de la ciutat per sorprendre'ns) i del parc de l'Agulla amb el castell de focs. I justament, en aquest espai enguany s'hi ha consolidat una nova activitat: la trobada de bateries, que celebrava el 10è aniversari i que per això tenia acompanyants de luxe. Recordo que anys enrere s'havien portat a terme intents fallits per evitar l'estampida massiva dels assistents al piromusical. Aquest diumenge també va marxar molta gent, però també van ser molts els que es van quedar atrets per l'elevada concentració de bateries i sobretot pels artistes que els van acompanyar (Gossos, Gerard Quintana, Pemi Fortuny i Xavi de la Iglesia, de Blaumut) i, de nou, es va demostrar, com amb el concert d'Els Catarres, que si l'activitat s'ho val, l'espai no és cap impediment per a una convocatòria d'èxit.

Pel que fa al programa musical, el repte és mantenir el llistó i portar grups amb un elevat poder de convocatòria per continuar omplint espais que no han de ser pas els de sempre. I també s'ha de fer amb altres activitats. No tinc cap dubte que la majoria de manresans ens sentim molt nostres els actes de la festa major sense que ens importi gaire on es facin, però, si es fan actes atractius en llocs nous, segur que ens sentirem més nostres aquests espais de la ciutat més enllà del carrer on vivim i del centre per on passegem habitualment.