Amb Ignasi Plans Camprubí, propietari agrícola i picapedrer d´ofici, durant més d´una dècada vam compartir taula els dilluns al vespre al restaurant Can Ferrer de Torroella de Bages. Era una persona amable, riallera, oberta, amb ganes de dialogar i explicar les seves experiències. Era cosí per partida doble de l´agent comercial Josep Camprubí Plans i del seu fill, Josep Camprubí, que va ser alcalde de Manresa. Vivia amb el seu germà, Esteve, a la casa pairal, tot i que aquest disposa d´un altre habitacle a un quilòmetre de distància, Can Jepet, amb terres pròpies.

La masia Vila-rasa conserva dues botes enormes del segle XVII. El Nasi estimava i coneixia pam a pam la propietat, que havíem recorregut sovint: s´aturava davant d´una espècie que havia plantat, comprovava les fites i gaudia recordant el passat. Em va ensenyar el que quedava d´un camp de tir on el seu pare, junt amb altres tiradors i caçadors, practicava el tir al plat; les tines i barraques de vinya de la seva propietat. Tenia coneixement de tots els camins de la zona i em va mostrar amagatalls que havien servit de refugi per a propietaris i gent de dreta que es va veure obligada a amagar-se durant els tres mesos posteriors a l´inici de la guerra civil, per l´actuació dels comitès revolucionaris de la comarca de Bages; i més tard, van fer servir alguns emboscats republicans per no anar a la guerra. No només entenia el seu territori, sinó que era un enamorat de la zona de Talamanca, que havíem recorregut diverses vegades, entremig de la pinassa i alzines, sovint acompanyats d´esquirols. Amb barraques de vinya i balmes com la dels Gobians, el Fornot o la Font de Talamanca. Sabia la història de les masies del votant, des de can Vila, a prop d´on hi ha les tombes del Moro, can Rubí, el Cingle, el Bassot; can Valls o la Serra, on encara es conserven interessants sínies; així com els masos de l´Escaiola o la Tatgera.

Coneixia la majoria de propietaris, com el de les Generes, Francesc Belmonte, farmacèutic de Terrassa, que manté en un estat impecable les terres i les tines del voltant. Alguns aniversaris invitava els propietaris de la zona. Hi vaig assistir amb el Nasi i vaig conèixer Josep Tarín, alcalde de Talamanca i administrador dels negocis de l´Ignasi, el principal dels quals és l´explotació de les dues pedreres (gran i petita) que des de fa més de 50 anys porta a terme Canteras Valsan de Sant Vicenç de Castellet. El 9 de novembre del 2013 el vaig acompanyar en l´homenatge que la família Plans va rebre a l´església parroquial de Navarcles amb motiu del 150è aniversari de l´urna de Sant Valentí, ja que va regalar una relíquia a la població, que fou exposada a l´Espai Cultural El Coro. Les coves del Toll, Sant Benet de Bages, el puig de la Balma o les tines dels Tres Salts van ser d´altres de les excursions realitzades, com des del molí del Menut a la Mussarra, on s´allotjava l´exèrcit borbònic. I és que el Nasi es va posar content quan va veure que els seus avantpassats havien col·laborat econòmicament durant la guer-ra de Successió a favor de l´exèrcit català, gràcies a l´estudi de l´historiador Francesc Serra sobre la batalla de Talamanca. Va agafar tant interès pel tema que no va parar fins que vam visitar el castell i es va emocionar amb el documental sobre la batalla. Més tard, quan anàvem al poble encara que fos per esmorzar, s´entretenia i gaudia de les explicacions del Memorial sobre el 1714.

De les diverses visites a Talamanca, en recordo especialment una en què el popular Joan Sellarès ens va explicar la història de les cases de la població i la ubicació de fonts i indrets acollidors. Mort el dia 15, de càncer -després de resistir un centenar de quimioteràpies-, es va fer la cerimònia d´enterrament a l´ermita romànica de Sant Esteve de Vila-rasa al costat de la masia, on hi ha enterrats els seus pares, avantpassats i masovers. Fou incinerat, i després d´una missa a l´església de Santa Maria de Talamanca, les cendres van ser dipositades a la tomba familiar. Descansa en pau, amic.