La bèstia està enfadada. Leo Messi, el millor futbolista que probablement ha trepitjat mai un terreny de joc, va començar ahir una nova Champions deixant les coses clares. Ja va avisar el planeta futbol, en la presentació del Barça d'aquesta temporada, que el seu objectiu (el del club, per tant) és enguany la copa d'Europa, un títol que, efectivament, és incomprensible que el Barça no hagi sumat en diverses temporades més tenint com té el 10 de Rosario. Ahir ja va cridar ben fort que no parlava per parlar. Un hat-trick i al carrer. Els figurants que decideixen els cartells dels grans aparadors del futbol mundial han menystingut enguany Messi, i això, a banda de ser un atropellament al sentit comú i a l'estètica, ha picat la puça. Millor per al barcelonisme. Aquest esport té aquestes coses. Com la vida, aquella antiga fita química que de vegades sembla tenir només com a objectiu copiar el futbol. Així, la ignorància voluntària és un dels danys col·laterals de l'evolució. Insistir a defensar que les coses, a l'entorn més immediat, no són com pots veure-les i tocar-les pot ser un mal negoci, perquè en qualsevol moment la realitat t'engalta un hat-trick. Pot ser que els camins pels quals les evidències es fan tangibles siguin inescrutables, però s'acabaran imposant a totes les negacions del que és obvi: que si no hi ha núvols el cel es veu blau i que Messi és el putu amo.
