Sembla una evidència que el pas dels anys genera una distorsió en la nostra percepció en relació amb les edats dels altres. Com a mínim, jo veig els joves d'ara més nens que quan ho érem nosaltres, els nostres pares em semblaven molt més grans a l'edat que ara tinc jo i en canvi percebo encara com a joves persones que ja no estan gaire lluny de la jubilació, i tinc la sensació que hi ha mares/pares força grans amb fills/es encara molt petits. Com deia, soc conscient que en gran part això es deu a una distorsió en la percepció, fruit del propi pas dels anys. Però, com a mínim, l'última de les quatre sensacions que descrivia la corroboren estadístiques recents. Segons les dades de naixements a Catalunya el 2017, que es van fer públiques la setmana passada, l'edat mitjana de les mares que han tingut el primer fill s'ha situat en 31 anys. La dada encara es fa més rellevant amb una segona referència, que és que en la darrera dècada aquesta edat mitjana maternal ha augmentat en gairebé dos anys. Sempre és arriscat i generalista establir relacions de causa-efecte molt directes. Però sembla evident que en una societat com la que tenim, que cada cop empeny més enllà l'edat d'estabilització laboral (si és que arriba), emprendre l'aventura de la maternitat/paternitat es fa certament difícil. Llàstima que l'estadística no em confirmi també que jo em trobo més jove del que soc.
