Una cosa és pressionar i l'altra ser violent», deia dimarts Elsa Artadi per desvincular l'arenga de Quim Torra als CDR dels incidents de la nit de dilluns a la porta del Parlament. Potser sí, però llavors ni Artadi pot negar que Torra va ser imprecís, potser calculadament, en convidar els «amics» CDR a «pressionar», i que cadascú s'ho agafi com vulgui. És l'inconvenient que té l'ús difús de les paraules, que poden comportar malentesos. Hi ha qui té seriosos problemes de semàntica, i entendre'l equival a traduir-lo. Aquest és un cas. Un de ben diferent són els autors d'expressions conscientment ambigües amb què poden voler justificar això i ben bé el contrari. Com quan Torra diu «fer república». El discurs (si és que n'hi ha un de sol) de l'independentisme admet múltiples significats per a conceptes intangibles. I també per a gestos ben tangibles. Com esperonar els CDR al matí i enviar-los els Mossos al vespre; com aplaudir Torra a Sant Jaume i esbroncar-lo a la Ciutadella. El relat sobiranista ha tingut des del seu esclat un greu problema amb les paraules i els seus significats. Per això avui, encara no un any després de la declaració d'independència, hi ha qui admet farols i qui insta a evitar inexistents dreceres. Per això seria d'agrair que definissin amb precisió de què parlen quan parlen. Potser així es veurien a venir els farols abans no els encolomin.
