Procuro que la vida no em passi pel costat sinó ser-hi dins. Dijous vaig comptar, pausadament, i ara ja sé els anys que tindré d'aquí a 10 anys. Uf! De vegades l'has de fer, aquest exercici, saludable i tranquil, de saber on ets. Voler saber on seràs trobo que és massa agosarat i potser innecessari. Els dies d'aniversari (em) convido especialment a fer-ho. Dijous vaig constatar que d'aquí a 10 anys no seré el d'ara. Ep!, res de dramatismes ni crisis, eh! però és així. A l'hora de bufar em van dir i ara què demanes? Doncs poder viure aquests 54 que enceto en plenitud de formes i governant amistosament la meva vida. Vull dir que cap daltabaix em prengui les regnes o la consciència de viure un dia rere l'altre. I així fins demà, que vol dir fins a l'infinit. Ja ho tenen els aniversaris, que, abans de bufar, et poses filosòfic amb tu mateix. És com mirar-te al mirall i reconèixer-t´hi. O negar-te. Malament si et negues. Quan et diuen que només es viu un cop la frase és tan certa com demolidora. I atractiva. Sobretot atractiva. I d'això es tracta. Mentre em llegeixen pensin-hi, si ho volen, i després, un cop fet, regalin-se el diumenge. Tot sencer. I després del diumenge la resta de dies de la setmana. Ho accepto, per un sol cop, estic disposat a no portar la contrària. Estic disposat a morir-me un sol cop i a estar viu, la resta de dies i de nits. Em sembla un bon tracte amb el qual, segur, surto guanyant. Només hi pots perdre si et perds els dies. I les nits. Jo, si fos de vostès, no ho faria. Aquest és el meu desig signat dijous mentre bufava un pastís. Un sol cop, viure un sol cop per a mi i per a tothom. Per a qui escriu i per a qui em llegeix. I procurar que la vida no em passi pel costat sinó ser-hi dins, acceptant el risc que, quan ets dins, de vegades pots prendre mal. Quan prens mal també és vida. T'aixeques i hi tornes. Aquesta tardor que està a punt d'amarar-nos, aquest tros de país -sense entrar en detalls- on es viu tant i tan bé. Els rostres i els ulls del teu voltant. Els amics. I sobretot els (bons) amics que tens i que saben que et tenen. I estimar i procurar ser estimat. Sobretot estimar, que depèn de tu, la resta és només una hipòtesi que, quan es compleix, es converteix en festival. M'agraden els festivals! I practicar el que es predica. I predicar poc i practicar molt. I sentir-te en pau. I no tenir por. I no fer por. I no fer mal. I no creure't gaire important perquè al capdavall, perdona que t'ho digui, Garcia, no ets tan important. Ni molt. Ni gens. I llegir i escriure i escoltar música i si pot ser escoltar el món, que és una bona manera d'escoltar-te i, si tens fills, mirar-te'ls de lluny per sentir-los a prop. I res més. O poca cosa més. I tancar els ulls ben fort abans de bufar una espelma perquè és quan els tanques a consciència que hi veus ben clar. I res, que la setmana que he fet anys penso que en això ens assemblem tots, oi? i -digueu-me agosarat- he volgut compartir un sentiment amb tots els qui, un dia o un altre de l'any, fan anys. Doncs això. I ara el desig és... Ja saben que no es pot dir. Però em sembla que ja l'he dit.
