El parc de l'Agulla és un element artificial que va tenir en el seu temps, com a primera funció, la de dipòsit d'aigua. Ara, essencialment, s'entén com un espai, punt de trobada d'aspecte divers. És un espai compartit, amb desenes d'activitats. Els uns caminen fent-la petar; els altres, equipats de dalt a baix, corren com si estiguessin ultimant la participació en alguna prova de llarga distància; uns metres més enllà, unes noies es fan fotos; al berenador, el cafè o la cervesa guanyen valor per la vista; a l'entrada, la família amb els més xics corre cap al jocs infantils; i, a prop, una colla fan el darrer gelat de la temporada. Entre els arbres, l'un fa abdominals, i un grup, nombrós, segueix un entrenador o guia espiritual que els reclama silencis i reflexions enmig del brogit dels molts que transiten a la vora. L'aigua calma de l'Agulla amb Montserrat emmirallada és el centre de tot plegat, és el nucli que crida tots els manresans al seu voltant. Diferents totes les activitats, com diferents som, però l'espai té sempre les portes obertes i és prou ampli per ser punt de l'heterodoxa trobada. Pensant en l'Agulla, pensava en el país, i en trobar espais per compartir des de les diferències de cadascú, sabent que aquest punt és únic. Es fa necessari el parc de l'Agulla, perquè és imprescindible la pluralitat en un espai comú de convivència. També al nostre país.
