Ermínia

Només pel fet de dimitir, en un país on no plega ningú, l'Ermínia ja seria notícia, però en aquest cas l'autèntic valor de l'esdeveniment està en la persona i en la seva capacitat generosa i il·lusionada d'implicar-se tota ella en el que fa. El do de viure cadascuna de les facetes en què participa -amb intensitat i de manera genuïna- com si es tractessin d'una projecció d'ella mateixa; o com si el seu sentit del deure fos tan gran que no admet una actuació diferent que la de donar-s'hi plenament amb la vocació inestimable de servir. L'Ermínia, per sobre de tota altra consideració, ha estat -i és- una persona conseqüent amb el que pensa, sent i creu. No té l'esperit d'obrar de manera incongruent amb els seus furs interns, ni de buscar cap guany personal ni privilegi en l'exercici de la pública. En ella resulta inversemblant que s'hi pugui donar la moral de situació perquè té la noblesa d'ànim suficient per fer-la incorruptible.

Si haguéssim de definir, l'Ermínia ho podríem fer amb el gentilici de berguedana. Però no ens podríem pas conformar únicament amb aquest nom sinó que la seva persona encarna a la perfecció cadascun dels vessants que aquest terme adjectiva.

Perquè l'Ermínia és Queralt amb una fe molt pura en les persones i en allò que es veu i esdevé transcendent, sigui del Cel o de la Terra. És Pi de les Tres Branques, encara que aquest símbol s'ubiqui a Castellar del Riu, amb un sentiment molt arrelat en el seu endins. És Patum, Elois i tradició amb una emoció i un convenciment des dels primers anys de la seva vida, segurament des del bressol. És imaginació i inspiració que la fan traduir en obres d'art el que trasllada de la ment al paper perquè deixa fruir lliurament les imatges eclèctiques que sojornen en el seu interior i que s'aiguabarregen per donar forma a les idees. És una alumna avantatjada d'aquest món perquè té la capacitat de sorprendre's, d'admirar-se i de valorar tot el seu entorn i així entendre i interpretar les muses d'aquest bocí del Principat de muntanyes que es fonen amb la blavor del cel. És una gestora eficient i d'una vàlua extraordinària com ho evidencià essent presidenta de la UBIC i creant els Premis Bergistània, el lema dels quals encarnava a la perfecció, «En la unió i des del comerç per assolir el progrés de Berga i de la Pàtria amb pau i llibertat». És amiga dels seus amics i amb una gran convicció de família que la fa la millor tieta dels seus nebots. I, evidentment, és regidora i consellera comarcal, però conjugat el verb en present perquè -tot i que hagi presentat la dimissió-, no pot de cap de les maneres ni renunciar ni abjurar de seguir treballant per Berga i pel Berguedà. El seu pas per la política ha estat per ajudar i intentar canviar les coses o millorar-les i no ha aprofitat, com d'altres, l'avinentesa per grimpar a càrrecs de més amunt buscant el benefici personal.

Gràcies, Ermínia, per aquests set anys com a edil berguedana perquè amb el teu tarannà, inquietud i iniciatives has aconseguit fer més humà, obert, just i lliure el teu entorn i, per tant, el món sencer.

Gràcies per ser com ets, per conrear la paciència i no caure en el parany de la ira quan algun paellot ha intentat emmascarar-te.

I gràcies, també, per ser un exemple d'agraïment i de reconeixement, d'allò que Ciceró escrivia: «Potser la gratitud no és la virtut més important, però sí és la mare de totes les altres virtuts».