Si un Govern vol que l'economia no creixi i crear aturats ha de fer uns pressupostos que desincentivin la inversió i el consum privat. Per aconseguir-ho, només fa falta apujar impostos. Si demà passat, els ciutadans i les empreses dediquen més diners a pagar impostos i tenen, com a resultat, menys diners a les seves butxaques i caixa, gastaran i invertiran menys. Les administracions públiques diuen, a canvi, que en recaptar més impostos podran gastar més diners en serveis públics i infraestructures. A curt termini, l'augment d'impostos serveix per recaptar més; però a mitjà termini té l'efecte contrari al desitjat, ja que, com que es redueix l'activitat privada, hi ha menys beneficis i estalvi. Menys on recaptar. I com que es gasta més, el dèficit públic augmenta. També ho fa el deute públic amb l'emissió de nous bons per finançar el retorn i els interessos dels antics. La bola va creixent i l'economia acaba decreixent.

Els pressupostos que han acordat el Govern i Podem pretenen això i es venen com un projecte que canviarà el futur de l'economia espanyola. No saben mirar ni al voltant seu ni han llegit història econòmica recent. A Portugal, país que governa un tripartit d'esquerres, estan abaixant els impostos, com a Grècia, on governa també l'esquerra. Els pressupostos que ofereixen Sánchez i Iglesias són molt perjudicials. Més encara en un context econòmic amb preus a l'alça del petroli, guerra comercial i dubtes sobre l'estabilitat en un gran nombre de països: des del Regne Unit fins a Brasil i Itàlia. Com va passar amb Zapatero l'any 2009, el doctor Sánchez sembla no saber el món en què vivim. Tenim la sort que els Pressupostos necessiten altres partits per ser aprovats. Esperem que tant el PNB com els partits separatistes catalans tinguin un mínim de sentit comú. És clar que alguns poden pensar que si Espanya va malament econòmicament, els beneficia també a ells.