Això de canviar l'hora dos cops l'any, o de decidir en una institució política a quin fus horari pertany un país determinat, és una mostra d'orgull de l'espècie Homo per fer veure que té poder sobre la natura. Una mostra d'orgull més aviat infantil, perquè la natura continua fent la seva, i especialment la còsmica. Per moltes directives europees que s'aprovin, els astres es continuaran movent d'acord amb les lleis descobertes per Newton, Einstein i companyia.

Això d'anar canviant l'hora és, de fet, una forma d'enganyar-nos, de tractar-nos a nosaltres mateixos com a criatures. Si decidim que la prioritat és que els nens comencin l'escola, i els adults la feina, amb llum de dia per estar més desperts, podem fer-ho ajustant l'hora d'inici de la jornada escolar i la laboral. I si ens estimem més anar adormits per la vida però gaudir d'hores de llum a la tarda, perquè «som mediterranis», també podem començar la feina i l'escola més aviat, ni que sigui fosc, per acabar-la també més aviat. No cal demanar permís a Brussel·les per fixar els horaris escolars i laborals. Ni tan sols a Madrid. Si a Catalunya empreses, sindicats, Generalitat i ajuntaments decidissin que res no comença al matí fins que no s'apaguen els fanals, qui podria impedir-ho?

En el nostre paral·lel, que és a la vora dels 42 graus nord -ni polar ni tropical-, en cada moment de l'any el sol surt i es pon i la nit i el dia duren el que duren, amb independència de si els nostres rellotges marquen el migdia oficial quan el sol està en el punt més alt del seu recor-regut aparent, o encara no hi ha arribat, o ja l'ha depassat. I entre dues passades seguides del sol per la màxima altura, el nostre cor haurà bategat un cert nombre de vegades amb independència de si el rellotge ha segmentat aquest temps en dotze o en vint-i-quatre divisions.

Si ens agafem a la divisió en 24 hores de 60 minuts, resultarà que el dia 21 de desembre, a Manresa, entre la sortida del sol i la seva posta transcorreran nou hores i vuit minuts, mentre que entre la posta i la sortida de l'endemà passaran 14 hores i 52 minuts. I aquesta realitat és del tot impermeable del fet que assenyalem l'hora de sortida amb les xifres 08.17, segons l'horari oficial d'hivern, o 09.17, si haguéssim mantingut l'horari d'estiu, o 07.17, si el nostre fus horari fos el mateix que el de Londres o el de Lisboa, que seria la manera com el migdia del rellotge s'acostaria més al migdia solar.