Don Juan Tenorio? Qui és aquest?». Interroga un estudiant d'ara mateix pel personatge de Zorrilla i n'obtindràs una resposta força semblant. I això que la trama escau al Halloween, força més que a la castanyada. Un seductor calavera («què és un seductor calavera?») aficionat a matar gent en duels a espasa («ah, allò de La guerra de les galàxies!») es fica al llit amb una novícia («què és una novícia?») i mata el pare d'ella que havia sortit en defensa seva («per què, si ella volia gresca?»). El seductor fuig, i la novícia mor de pena («que és un bacteri nou?»). Més tard torna a la ciutat, es burla del difunt davant la seva tomba, i per fer el pinxo amb uns amics, el convida a sopar. I una nit el difunt respon a la invitació i es presenta a casa de don Juan per endur-se'n l'ànima a l'infern («és un videojoc?»). Oi que és Halloween total? Resulta que el protagonista no sap que ha mort en un dels seus duels («com a la pel·li aquella»), i ara tastarà una eternitat de sofriments pels seus pecats. Però l'esperit amorós de la novícia intercedeix per ell, que es penedeix, i al final se salva («veus com és un videojoc del tipus ultratomba? Només hi falten els zombis»).
Tot i que encaixaria en la festa americana dels morts, el Tenorio ha caigut en desús. Fa un segle, la premsa de Barcelona es queixava que «abans», per Tots Sants, se'n feia una dotzena llarga de representacions a la ciutat, i que la xifra s'havia reduït a la meitat. Al cap d'un segle, ni una. Ni per fer-ne broma, com la vegada que la van escenificar els còmics Joan Capri i Mary Santpere. Hi ha bones raons per a aquesta desaparició: és una obra en castellà d'un altre segle, en vers, basada en uns conceptes totalment allunyats de la present sensibilitat social. Matar-se per una noia en lloc de preguntar-li res a ella, o per l'honor familiar de la virginitat d'una filla, només s'estila en subcultures que no van al teatre. Però, sobretot, ha perdut requesta la lliçó moral de l'argument: que el més espavilat també es mor, que llavors ha de retre comptes dels seus pecats, que pot ser condemnat a l'infern, i que penedir-se amb sinceritat renta totes les culpes, ni que sigui a l'últim moment: «un punto de contrición da a un alma la salvación». És un compendi de doctrina catòlica, catequesi teatralitzada, però resulta que només un de cada deu casaments celebrats a Catalu-nya l'any passat van passar per l'església. Això, els que es casen. I ja sabem com de plenes estan les misses.
