El primer senyal d'alerta va prendre la forma de notícia: «Manresa quadruplica els llums de Nadal i els estén fins a la Bonavista». Era el 15 d'octubre passat. Estava esmorzant i quasi m'ennuego amb el sucre de l'ensaïmada. Faltaven 70 dies per al 25 de desembre i la il·luminació nadalenca ja començava a treure el cap en sentit literal: alguns dels carrers ja havien començat el ritual d'engalanament per a la futura encesa. El segon senyal d'alerta va arribar per correu una setmana més tard en forma de catàleg: uns Reis de l'Orient ben guarnits em saludaven des de la portada prometent-me les millors joguines, els millors paraments de taula i els darrers ginys electrònics que descansarien sota l'arbre. Faltaven 63 dies per al 25 de desembre i ja tenia davant dels meus ulls els regals pràcticament embolicats. El darrer senyal d'alerta em va esclatar ahir multiplicat per quatre: una primera notícia de figures dels caganers que s'estrenaran al pessebre (un llaç groc, els presos polítics, Inés Arrimadas, Miquel Iceta...); un anunci sobre un nou catàleg nadalenc per esprémer la Visa; un caldo de Nadal amb galets incorporats en el paquet observant-me des del mostrador de la botiga; i el savi comentari de la dependenta sobre un Nadal que cada any arriba abans. Falten 47 dies per al 25 de desembre i jo encara estic torrant castanyes. M'he confós de calendari? O de planeta?
