La imatge de la dreta que fou i que torna és la foto d'una participant en una manifestació franquista en el procés de clavar una bufetada a una activista de Femen, que no es pot defensar perquè la subjecta un policia (El País d'ahir).
L'activista va nua de cintura en amunt, amb diversos missatges retolats a la pell, i la senyora, que no és jove, vesteix ulleres fosques i un gest de «ja veuràs, poca-solta!». Les forces de l'ordre detenen i l'autoritarisme moral bufeteja la protagonista d'una irrupció que qüestiona les veritats sagrades que qualsevol autoritari creu posseir en exclusiva.
El feixisme té aquests dos components: l'afirmació de la superioritat intrínseca, natural, quasi divina, de les pròpies posicions, i el dret a imposar-les per força als poca-soltes que gosen desafiar-les o destorbar-les. Quan aquesta concepció de la política la practiquen quatre arreplegats, miren d'exercir la seva imposició amb petites coaccions, amenaces, estralls i danys en les coses, alguna bufetada. La gent que no vol cols s'aparta i els deixa fer, i els qui els planten cara s'arrisquen a ser considerats com a violents del bàndol contrari. Quan ja són més colla, el clima d'intimidació augmenta d'intensitat. Ara que Europa arriba al centenari del turbulent període d'entreguerres convé recordar com els moviments totalitaris van anar prenent el control a base de coacció organitzada, desacomplexada i creixent. D'aquí a quatre anys en farà cent de la Marxa sobre Roma, amb la qual els feixistes de Mussolini van assolir el poder pel sistema d'acovardir tothom amb les seves esquadres de «camises negres». I ja sabem què passa quan els absoluts d'una doctrina assoleixen el poder després d'intimidar tothom. Amb les eines de l'Estat a les seves mans, són capaços de qualsevol atrocitat per «convertir» o per fer callar els qui no la comparteixen.
Veure com una senyora que participa en una manifestació franquista bufeteja una activista de Femen provoca un sentiment immediat de rebuig, entre altres raons per l'abús de superioritat i perquè, entre les dues causes, tenim clares les nostres simpaties. Però l'ou de la serp es troba en qualsevol tipus de violència orientada a imposar les pròpies idees, per anecdòtica que sembli, ja que la forma d'arribar al poder determina la forma com s'exercirà. I quan la coacció contra el discrepant ideològic es perpetra des del poder de l'Estat, la serp es passeja ufana per tots els racons.
