Un dels fets que demostren que totes les causes judicials de l'1-O són polítiques (i que, per tant, els imputats també són imputats polítics) no és només la pròpia naturalesa del conflicte, sinó també la diferent vara de mesurar dels jutges davant de casos molt similars, en funció del criteri personal de cadascun. Dos jutges de l'Audiència de Barcelona, per exemple, han vist desproporció en l'actuació de la Guàrdia Civil a l'IES Quercus de Sant Joan, al·legant un argument ben lògic i raonable, i és que no calia fer mal a ningú per endur-se les urnes d'un referèndum que, segons la legalitat vigent, no tenia cap efecte jurídic. De fet, la resolució del TSJC que instava la policia a clausurar col·legis ja advertia que s'havia de fer sense alterar la convivència. En canvi, la jutge instructora de Manresa, ferma defensora de les càrregues de la Guàrdia Civil a la comarca, no va veure cap desproporció en els mateixos fets. I altres jutges de l'Audiència tampoc han vist mala praxi en càrregues similars en altres pobles del Bages. Però no només es contradiuen els mateixos jutges. Fins i tot, els mateixos guàrdies civils. L'informe del cos policial que va revelar ahir Regió7 explicava que, en llocs com Cal Gallifa de Sant Joan o l'escola de Sant Fruitós, no es va entrar perquè s'hauria fet massa mal a la gent. En canvi, doncs, per què sí que van decidir agredir els veïns d'altres llocs?
