Poden fer mal si no s'adeqüen a un context de realitat tant personal com de l'entorn; i d'aquí plora la criatura, la realitat pot ser percebuda de manera diferent en funció de moltes variables, a part del tarannà personal, ja sigui de caire optimista o pessimista, el darrer concepte amb expectatives... quasi sempre poques i negatives. Ja diuen que un optimista és un pessimista mal informat, o era a l'inrevés?
Ara que s'acosta Nadal i tota la seva corrua de festes, trobades familiars i d'empresa, amb un ambient festiu al carrer, un augment exponencial dels anuncis de perfums i colònies als canals de televisió, avets que sense tenir-ne cap culpa són tallats i exposats al bell mig de la ciutat, fotògrafs disposats a immortalitzar l'abraçada de la canalla, sigui amb el Pare Nadal, sigui amb el patge enviat pels Reis Mags, fotografia que avergonyirà la mateixa canalla quan es faci gran, altaveus al carrer repetint, a manera de bucle, les mateixes cançons hora rere hora; per cert, hi ha alguns veïns del centre de la ciutat disposats a apuntar-se a l'Associació Americana del Rifle i afusellar directament els altaveus del carrer, i a Manresa, tenim gàbies vermelles, i un desplegament de llums per diferents carrers que volen fer sensació d'alegria, i ara que anomeno els llums, em permeto fer una demanda; fora molt demanar que en les places rodones de la via pública, els conductors dels cotxes fessin ús dels intermitents? A part de tenir més lluminària i aportar més alegria, la llum alegra els cors, indicaria un nivell de civisme que ja voldrien altres països europeus i evitaríem prendre mal.
Perdonin el descarrilament del pensament, i tornem a les festes nadalenques i als seus efectes col·laterals. Existeix una brama que aquestes festes poden provocar tristesa, no m'atreviria a anomenar-la depressió, segurament és així per a aquelles persones ja prèviament tristes, com l'alcohol, que si en bevem en excés tenim la ploranera a punt de mocador. Per a aquelles persones en un estat depressiu, el maneig de l'estat anímic es fa difícil, sobretot si tenim en consideració que sembla obligat estar alegre i el principal símptoma és la incapacitat de sentir felicitat, l'anhedonia. Estem al seu costat sense obligar-los a sentir felicitat, que se sentin acompa-nyats però no forçats.
No cal que ens inventem una altra categoria diagnòstica, la depressió blanca o blue de Nadal, no confonguem la irritabilitat o la frustració d'expectatives no assolides amb un estat depressiu clínic, és el mateix que passa en la mal nomenada depressió postvacances, un altre constructe artificial mediàtic i no científic.
Seguint un cert esperit nadalenc clàssic ens fa demanar que sapiguem conviure, escoltar i respectar les opinions dels altres en les converses de sobretaula, segurament si ho féssim sempre així, tot l'any fora Nadal i ens aniria més bé a tots plegats. Som animals socials, impulsem, doncs, vincles de relació tan èticament saludables i estables que permetin una comunitat travada i cohesionada.
