Ahir, la línia de Renfe de Manresa a Barcelona va recuperar la 'normalitat' en el tram entre el Bages i Terrassa, després d'un mes en una situació de provisionalitat causada per l'esllavissada i l'accident que hi va haver el 20 de novembre. Diem 'normalitat' entre cometes, perquè el que s'ha fet no ha estat altra cosa que tornar a una situació plena d'anomalies, però que hem hagut de donar per consolidada, atenent a les dècades que fa que dura i a les poques perspectives de futur. L'anomalia més flagrant és que hi hagi trams amb limitacions temporals de velocitat que ja acumulen anys i que han portat a cronificar uns temps de viatge més llargs que anys enrere. Parlem d'una línia amb diagnòstics fets i evidents sobre les seves mancances, que fa més d'una dècada que espera un pla de millora que no té ni horitzó. Per tant, no es pot parlar de tornar a la normalitat perquè no es pot acceptar com a tal. La normalitat serà acceptable el dia que esdevingui una línia realment competitiva. Ara és anacrònica.
