29 de desembre de 2018
29.12.2018

Règim del 78

29.12.2018 | 00:23

La ignorància és molt agosarada», i el menyspreu al passat és fill de la situació caòtica que vivim, hi afegiria jo. I és que una part de l'independentisme ha de buscar «enemics interiors o exteriors» per poder continuar el seu relat, i les seves accions de mobilització i agitació, no fos cas que la normalitat tornés al país. Imaginar tal cosa obliga a extremar la recerca de noves batalles i nous objectius.

Apartat el PP del govern central, es va buscar en la figura del rei l'objectiu a abatre i fer servir de justificació a noves mobilitzacions i mostres de força. I com que els objectius i accions es cremen a la mateixa velocitat en què s'inventen, la necessitat de trobar-ne de nous es fa insaciable.

Ara li toca al «règim del 78» com a causa de tots els mals que pateix Catalunya, i amb ella, la resta d'Espanya i, per què no, del món. Entenen els independentistes que els pactes previs a la redacció i votació de la Constitució foren, en realitat, una rendició dels lluitadors per la llibertat als representants del règim franquista, i d'aquí que puguin menysprear la Carta Magna com un document «antidemocràtic i antisocial» (resolució aprovada pel Parlament, la setmana passada ).

Per a aquest sector, que ni va viure ni patir la repressió de la dictadura franquista, el consens aconseguit pels lluitadors per la llibertat va ser una traïció. No tenen cap respecte ni cap reconeixement als milers, centenars de milers, d'homes i dones que varen partir l'exili. L'autèntic exili, llarg i ple de penúries i persecucions, on molts varen deixar vides i hisendes, per tal d'arribar a pactar una Transició modèlica, amb renúncies, sí, però amb victòries, plasmades en una Constitució que ha permès el més llarg període de democràcia de la nostra història individual i col·lectiva.

Resulta sorprenent, i especialment penós, que representants polítics puguin assumir aquest relat i convertir-lo en justificació per a les seves accions, en organismes, institucions i al carrer. Ho considero indecent, perquè la immensa majoria dels protagonistes d'aquella Transició ja no es poden defensar. En els meus anys d'activitat política, en vaig conèixer molts. Alguns, autèntics mites de la resistència antifranquista, els quals, amb gran intel·ligència, prudència, i una enorme generositat, varen acceptar importants renúncies, a canvi de grans avenços en tots els àmbits de les llibertats individuals i col·lectives.

Ara i aquí, alguns volen veure en alguns comportaments judicials, o en altres d'institucionals, una mostra de les carències democràtiques i, per tant, de la manca de solidesa dels principis constitucionals. No hi ha obra humana perfecta, però portem el més llarg període de pau i benestar de la nostra història, i que un conflicte mal portat, ple de mentides i falsedats, es vulgui convertir en el relat de la realitat quotidiana, no és de rebut.

Tots nosaltres som fills del règim del 78, amb molta honra, perquè qui tingui a la memòria els darrers cinc-cents anys de la nostra història, comprovarà els bons resultats obtinguts. Resultats que no han de tancar la porta a les necessàries reformes i actualitzacions, pròpies d'una societat en evolució, però que és filla d'un passat, que ha estat ple d'encerts. Tirar per terra aquesta realitat, sense tenir cap alternativa viable a la vista, és voler obrir les portes a l'aventura i la incertesa, i francament, aquesta via pot ser atractiva per als antisistema però no per als qui creiem en la plena vigència de l'ordre constitucional i l'estat de dret. Va sent hora que cada partit independentista es manifesti i se situï en un marc estable i legal. Continuar pel camí del caos, només porta al fracàs.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital.