Avui és la flamant seu del Col·legi d'Arquitectes i de la Fira Mediterrània, però fa quatre dècades la casa Lluvià era patrimoni arquitectònic amenaçat. Obra d'Ignasi Oms i Ponsa, que també fou l'arquitecte del Casino (i d'altres edificis modernistes de Manresa), i que ara dona nom al carrer que separa les dues construccions, la casa Lluvià va ser construïda per encàrrec de la família d'industrials del mateix cognom, que també van encarregar l'anomenada torre Lluvià als afores de Manresa, construcció recuperada, rehabilitada i integrada a l'Anella Verda, tot i que pel seu aspecte, molta gent anomenava «torre» la casa. La seva bellesa i el seu paper rellevant dins el patrimoni modernista que caracteritza un moment de puixança en la història de la ciutat no van impedir, però, que els propietaris dels anys setanta del segle passat se'n desentenguessin, ja que -com amb el Casino- era més rendible deixar-la enfonsar i construir pisos al seu lloc. Un reportatge d'aquest diari, ara fa quatre dècades, posava el crit al cel per la degradació, accelerada per la retirada de teules. Afortunadament, l'administració va actuar a temps d'evitar el desastre.
