Fa unes setmanes el jutjat de Berga va citar com a investigat l'artista Abel Azcona arran d'una denúncia presentada per l'Associació Espanyola d'Advocats Cristians. Se l'acusa d'un delicte de profanació i d'atemptar contra els sentiments religiosos. Els denunciants consideren delictuosa la performance que Azcona va realitzar al Konvent de Cal Rosal, consistent a escriure la paraula pederàstia amb un enfilall d'hòsties consagrades. Malgrat que prèviament l'audiència de Pamplona ja havia arxivat la mateixa denúncia presentada per la mateixa associació contra el mateix artista per la mateixa obra, la mateixa entitat que va denunciar la poeta Dolors Miquel pel seu parenostre feminista, o més recentment l'actor Willy Toledo, continua intentant posar contra les cordes la llibertat d'expressió amb la seva croada inspirada, diuen ells, en els valors del cristianisme. Si això fos així, tindria més sentit destinar temps i diners a denunciar els pederastes ensotanats i perseguir els que trafiquen amb les maries magdalenes. Per a l'integrisme polític i religiós, la llibertat artística sempre és vista com una força subversiva i diabòlica que amenaça la seva supremacia social, econòmica i moral. Per sort, el codi penal és aliè al del catecisme. Encara recordo quan calia confessar-se per haver tocat l'hòstia amb les dents a l'hora de combregar. No us estranyi que qualsevol dia d'aquests els autoanomenats advocats cristians es querellin pòstumament amb James Joyce per haver escrit a Ulisses que la consagració del pa i el vi en el cos i la sang de Crist és una forma primigènia de canibalisme, i fins i tot contra aquells ajuntaments que pretenen esterilitzar els coloms, presentats com a encarnació simbòlica de l'Esperit Sant. Si l'expressió repartir hòsties té el significat que té, bé hi deuen tenir alguna cosa a veure els que, en nom seu, ara reencenen fogueres expiatòries.
