Quins plans té Ferrocarrils de la Generalitat per a la línia que presta servei al Bages? El president de la companyia, Ricard Font, de visita a Martorell, va explicar a aquest diari el projecte d'allargar-la per dins de Barcelona, fins al barri de Gràcia. Olé! I què en traiem, els bagencs?

No era cap novetat estricta, ja que forma part d'un pla director d'infraestructures redactat el 2010, i el 2014 es va adjudicar l'estudi informatiu. Però com que se li demanava algun anunci, Font va exhibir aquesta previsió a cinc anys vista. Potser en una visita a Manresa n'hauria triat un de diferent, suposant que tingués alguna cosa per anunciar, ja que als manresans no els interessa on acaba la línia sinó quant dura el viatge. Una hora i mitja fins a Barcelona és una barbaritat, tant a la Renfe com als Catalans. Però com que era a Martorell, va donar una resposta en clau metropolitana.

Al capdavall, els FGC parlen d'aquesta línia com el «metro del Baix Llobregat», i vist així és lògic donar importància a la prolongació per dins de Barcelona, que si per a algú constitueix una prioritat és per als usuaris de l'àrea metropolitana. Estirar les vies fins a Gràcia, amb intercanviadors a l'Hospital Clínic i la plaça Francesc Macià, serveix per dotar la capital de Catalunya i la seva densa i extensa conurbació d'una nova línia de metro que millori la cobertura global de la xarxa. Als viatgers bagencs i als anoiencs, en canvi, no ens resol el problema principal.

Tal com destacava La Talaia d'aquest diari, «els ciutadans que han de viatjar de Manresa a Barcelona ja han deixat FGC per inútil». El problema és que la Renfe no suposa cap alternativa: triga quasi el mateix i pateix més retards i més incidències. Utilitzar-la és com jugar a la ruleta. L'autobús és presoner dels embussos de trànsit, tant als accessos com a dins de la capital, i avança al mateix pas de tortuga que els altres vehicles. Les seves hores de més demanda són també les de més col·lapse. La solució a tot plegat no és posar pedaços, sinó una inversió radical i suficient en un ferrocarril ràpid i segur. Però com que aquestes comarques no constitueixen demarcació electoral, sinó que són la reserva pagesa i despoblada de la circumscripció de Barcelona, no hi ha gaires esperances que les seves necessitats es converteixin en prioritàries. No ho seran mentre no enviem els nostres propis diputats als parlaments, tant al de Catalunya com a l'espanyol.