Cantava Ovidi Montllor: «Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer». Ahir el Congrés dels Diputats va rebutjar el decret del govern de Pedro Sánchez sobre els lloguers. La derrota de l'executiu va ser possible perquè als partits de l'oposició inassequible, PP i Ciutadans, s'hi van sumar dues de les forces que van permetre el canvi de govern de l'estiu passat, Podem i Esquerra. A tots dos el decret els sembla insuficient, ja que no garanteix la limitació del preu dels lloguers. Opinen que la seva aplicació no resoldria els problemes de fons. Per tant, res de molles: o Sánchez posa un pa sencer sobre la taula o s'ho pot anar pintant a l'oli. La possibilitat de dir «això no és el que volem però és millor del que hi havia» va ser refusada. El pa sencer o desparem la taula. Va ser un avís, inquietant de cara als pressupostos.
La cançó de l'Ovidi es titula Tot explota pel cap o per la pota i va aparèixer enregistrada per primer cop al disc Alcoi, editat l'any 1974. Aquells eren temps de patiments, amb la dictadura viva i exercint, però també de grans esperances pel que podria venir després del «fet biològic», eufemisme que significava «quan es mori el Franco». Deia l'esmolada lletra ovidiana: «Conscients de l'explotació, no hi haurà més solució que aprofitar l'ocasió i, allò que es diu amb passió, fer valer la nostra raó». No eren pocs els qui confiaven en un alçament popular revolucionari que obrés el prodigi de la transició directa d'una dictadura conservadora a una república socialista. Oblidaven que el gruix de la societat espanyola tenia com a prioritat vital la d'anar pagant les lletres del sis-cents. Els partits que serien centrals, en canvi, n'eren conscients i per això van pactar amb el postfranquisme europeista. Encara avui els radicals vells i nous els acusen de traïció.
La dialèctica entre les molles i el pa sencer es planteja en moltes de les situacions de conflicte amb perspectives incertes de canvi. Renunciar al pa sencer significa acceptar alimentar-se de molles pels segles dels segles. Rebutjar les molles és un acte de dignitat que ens pot matar de gana si al final resulta que el pa sencer no estava a l'abast.
La manera més raonable de prendre la decisió consisteix a avaluar fredament les probabilitats reals d'aconseguir l'objectiu més ambiciós. Si en defensa del gran objectiu els revolucionaris bloquegen les reformes i això provoca el triomf de la reacció, el negoci no haurà estat gens galdós.
