Feia dies que no podia escriure la columna per motius de feina, d'anar amunt i avall. Per escriure t'has d'aturar i pensar. A mi sempre m'agrada -a través d'aquestes ratlles que m'ofereix tan amablement al diari- explicar fets polítics i socials per aportar-hi una mirada crítica, sempre intentant explicar una alternativa possible, i soc conscient que en aquest parèntesi sense publicar l'article han passat situacions políticament rellevants que donen per a molta reflexió. Algunes han estat i segueixen estant tractades sobradament, diàriament diria jo, com el fenomen Vox, les detencions de Girona, el taxi, la crisi de Podem -sí, això també.

No obstant això, avui no miraré enrere per tractar-ho, tot i tenir-ne moltes ganes; ja tindré temps perquè no es tancaran de forma immediata -això de Podem segur que tampoc. Prefereixo comentar una votació molt interessant del ple d'aquesta setmana.

Catalunya En Comú-Podem, al Parlament, va presentar una moció perquè Catalunya pugui avançar cap a una fiscalitat més justa i progressiva, i en un dels punts es demanava incrementar l'IRPF a les rendes de més de 120.000 euros, una de les demandes que els Comuns hem posat sobre la taula en la negociació amb el Govern català per donar suport als Pressupostos de la Generalitat del 2019.

Aquesta mesura afectaria només el 2% de la població, estem parlant doncs d'una pujada d'impostos per a les rendes «superaltes», no de la classe mitjana o treballadora. Justament els objectius d'aquest increment són imprescindibles per poder fer polítiques que eliminin la desigualtat social que patim al nostre país. Només obtenint més recursos, també propis, podrem fer polítiques per posar fi a les retallades.

Doncs bé, ERC i JxC han votat conjuntament amb PP i Ciutadans per tombar-la. La pregunta és: com se sosté això de la República socialment justa? Com se sostenen les batusses dia sí i dia també anomenant-se els uns als altres barrabassades que van de «feixista» a «colpista» i altres adjectius qualificatius, incapaços de seure en una taula per dialogar, per després, quan els partits que governen la Generalitat haurien de demostrar que volen una Catalunya socialment forta i al nivell dels països europeus avançats, és a dir, posar de veritat els principis republicans de la igualtat i la fraternitat al davant, en política econòmica van agafats de la mà de la dreta que acaba de pactar amb Vox? Dels qui volen posar fi a la redistribució de la riquesa a Andalusia per a benefici de les elits?

De debò que el 2% dels qui més guanyen a Catalunya no poden pagar 60 euros més? Aquí el Govern no pensa que també som, com en el referèndum, un 80% o més. La majoria que necessitem una salut pública digna, sense retallades ni llistes d'espera, que ha de fer molts esforços per mantenir l'habitatge, pagar la llum... no ens mereixem aquest mínim esforç fiscal i solidari d'aquells a qui els va millor?

Com va dir el diputat Cid, que és qui la va defensar, els discursos ho aguanten tot, però els partits i les seves intencions no es mostren amb les paraules, sinó quan es vota.

Sense redistribució de la riquesa no hi ha ni hi haurà república social, i molt menys, justa. Això està clar.