Demà 24 de febrer té lloc a Montserrat la 50a Renovació de la Flama de la Llengua Catalana, on el món excursionista recorda la figura de Pompeu Fabra, en un acte que esdevé un compromís amb la llengua, la cultura, l'esport i la natura.
Els actes de la Renovació de la Flama (que cada any organitza un centre excursionista) s'inicien unes setmanes abans amb l'encesa de la Flama a Prada del Conflent, davant la tomba del mestre Fabra. En arribar la Flama a Montserrat es diposita a la llàntia situada a l'atri del santuari i que manté aquest foc encès tot l'any. La llàntia que acull la flama porta les següents inscripcions, en al·lusió a la nostra llengua: «L'encengué la fe, la portà l'esforç, la manté la voluntat d'un poble».
Des dels temps del franquisme, quan la nostra llengua estava perseguida, el món excursionista va organitzar l'acte de la Renovació de la Flama, que Montserrat ha acollit sempre, per la sensibilitat dels monjos per la nostra cultura.
Va ser el 1968 quan, amb motiu del centenari del naixement de Pompeu Fabra, s'encengué per primera vegada la Flama davant la tomba del mestre. Durant una setmana la Flama va viatjar per camins de muntanya, des de Prada fins arribar a Montserrat.
El 1969, amb motiu del primer aniversari d'aquell acte, es va acordar que cada any una entitat diferent organitzaria la Renovació de la Flama, el diumenge més pròxim a la data de naixement de Fabra, el 20 de febrer del 1868.
Montserrat, un monestir amb un esperit obert i arrelat a la terra, acull cada any la Festa de la Flama, amb el compromís de mantindre viva la llengua mil·lenària que ens han transmès els nostres avantpassats.
Com ha dit el pare abat Josep M. Soler, «Montserrat s'ha sentit sempre orgullós de poder acollir tots aquells que hi pugen amb els seus anhels i els seus desigs». Per això «Montserrat ha de ser un encoratjament per intentar canviar el desencís pel que fa al futur de la llengua», perquè sigui una llengua de diàleg i de convivència.
Aquest any, amb motiu de la 50a renovació de la Flama, són diverses les entitats que organitzen aquesta festa, on se'ns recorda la necessitat de mantenir viva la nostra llengua i de lluitar per ella, malgrat les dificultats que hi ha. I és que, tot i que el català ha guanyat presència al carrer, encara som lluny que la nostra llengua estigui del tot normalitzada.
Com ha dit el pare Josep Massot, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 2012 i director de Serra d'Or, hem de «treballar de valent, més encara tenint en compte com està el panorama de la llengua a les Illes i al País Valencià». Com deia el mestre Fabra, cal «no abandonar mai ni la tasca ni l'esperança». Per això el pare Massot deia també pel que fa a la defensa de la nostra llengua: «Només ens queda protestar i resistir com ho hem fet fins ara».
La renovació de la Flama de la Llengua actualitza l'esperit del canonge Carles Cardó quan deia: «Hem d'utilitzar les idees al servei de la llengua i la llengua al servei de les idees».
